Els autònoms i les autònomes de Catalunya iniciem l’any amb reivindicacions que sovint vénen de lluny i altres que intenten respondre la realitat sempre canviant del mercat laboral autònom. En aquest sentit, som taxatius: aquest 2020 hem d’acabar amb les infracotitzacions i sobrecotitzacions, un mal endèmic que pateix el col·lectiu i que es tradueix en una anomalia en el sistema de cotització dels treballadors i treballadores per compte propi. No s’hi val que dels 550.000 autònoms i autònomes que hi ha a Catalunya, el 22% (121.000 persones) cotitzin pel mínim, encara que els seus ingressos superin els 30.000 euros nets anuals; mentre que el 14% (77.000 persones) cotitzen molt per damunt dels seus ingressos reals tot i no superar els 12.000 euros nets anuals, amb la minva de liquiditat mensual que els comporta aquesta sobrecotització comporta.
Necessitem amb urgència que s’estableixi un nou sistema de cotització que vinculi les cotitzacions amb els ingressos reals dels afiliats del Règim Especial dels Treballadors Autònoms (RETA). Un sistema de cotització que es basi en el principi de progressivitat fiscal; és a dir, qui més guanya ha de pagar més. Aquest principi de progressivitat que a priori persegueix el règim general de la seguretat social, no es produeix en el RETA. Com hem pogut veure abans, per als treballadors autònoms la progressivitat fiscal no existeix: qui més guanya pot estar cotitzant en el tram més baix mentre qui menys ingressos té fa mans i mànigues per poder cotitzar més.
Capgirar la situació
Volem capgirar aquesta anomalia, i per això proposem cinc trams diferents de cotització: que els treballadors que cobrin menys que el salari mínim paguin una quota de 150 euros al mes; que els que depassen aquesta quantitat però no arriben als 30.000 euros a l’any -el 70% del total a Catalunya- segueixin pagant els 286 euros actuals de quota mensual; que els que guanyen entre 30.000 i 40.000 euros anuals augmentin la cotització fins als 367 euros; que els que cobrin entre 40.000 i 60.000 euros cotitzin 430 euros mensuals; i que els que superin els 60.000 euros anuals en paguin 570 mensuals. Es tracta d’un sistema més progressiu, eficient i just, i que no només beneficiaria la butxaca dels mateixos treballadors per compte propi: la seguretat social també podria recaptar entre un 20 i un 30% més d’ingressos gràcies als increments. I també facilitaria que els autònoms i les autònomes poguessin accedir a pensions de jubilació dignes, un altre tema especialment preocupant per al nostre col·lectiu: com que un 87% del total cotitza per la base mínima (944,40 euros) la mitjana per prestació de jubilació se situa en 750 euros al mes, per sota de l’actual salari mínim interprofessional. En aquest sentit, també proposem que l’autònom pugui fer aportacions voluntàries a finals d’any per elevar la seva base de cotització.
També reclamem que s’implementin correctament les deduccions de manutenció (26 euros), així com el percentatge dels subministraments quan l’activitat es desenvolupa al mateix habitatge (30%). I crear un subsidi especial per quan s’esgoti la prestació per cessament d’activitat, a la qual tenen drets els treballadors per compte propi des de l’1 de gener de 2019. Aquest subsidi seria homòleg al que reben els aturats i les aturades de més de 52 anys, que actualment és de 426 euros.
No és la nostra única proposta per al nou exercici. Tornem a exigir que les administracions que reforcin la Inspecció de Treball per combatre la xacra dels falsos autònoms, que a Catalunya ja serien unes 50.000 persones. I volem encarar el repte del comerç de proximitat. Ens preocupen molt les 1.500 baixes que s’han produït aquest 2019, principalment en aquest sector. En els darrers cinc anys, 8.000 comerços de proximitat han abaixat la persiana. Per revertir aquesta situació, demanem a la Generalitat que endegui un pla de xoc per a la consolidació dels comerços que faciliti la seva adaptació a les noves realitats de consum, ja que el consumidor actual majoritàriament compra mitjançant la deslocalització i a través de plataformes. A noves realitats, noves lleis.
