Cada 10 de desembre se celebra el Dia Internacional dels Drets Humans, coincidint amb l’aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, promulgada el 1948. Va ser dos anys després de la seva aprovació, el 1950, que l’Assemblea General de les Nacions Unides va proclamar el 10 de desembre com el Dia mundial dels Drets Humans.
71 anys després d’aquesta data, desenes d’entitats en defensa dels Drets Humans s’han aplegat a les portes de la seu de la Delegació de la Comissió de la Unió Europea a Barcelona convocats per la Plataforma Aturem la Llei Aragonès i Marea Blanca. L’objectiu de la trobada ha estat denunciar “l’agressió tant greu com premeditada que suposa la Llei Aragonès a la nostra sanitat, educació, i tots els serveis socials convertits en objecte de desig dels mercats”.
Avui s’han realitzat diverses accions arreu del territori de l’Estat espanyol i a Barcelona s’ha aprofitat la jornada per protestar contra la llei que podria suposar externalitzacions dins els sectors públics i que es considera que “atempta profundament contra els drets humans”, ha apuntat Toni Barbarà, de Marea Blanca Catalunya. “Hem vingut aquí a dir al govern que li dóna suport que s’equivoca i que passarà factura”, ha afegit, just abans de la lectura del manifest.
Aquest text, elaborat de manera conjunta pels membres de la Plataforma i que han presentat a la Delegació de l’estament Europeu, assegura que patim “veritables epidèmies que incrementen i degraden la nostra societat: desigualtats, pobresa extrema, exclusió i discriminació, violència de gènere, escalfament global, autoritarisme, xenofòbia, injustícies socials”. A més, s’han centrat en posar especial èmfasi en l’afectació dels Serveis Públics que “són un instrument fonamental per reconduir una situació que està sent insostenible i que empitjora, dia a dia, tant a nivell global com local”.
I d’aquesta globalització és on la Plataforma justifica la concentració a les portes de la comissió de la Unió Europea: “la sanitat, l’educació, les pensions, els serveis socials, la dependència, la reinversió són cada cop més objectiu de l’externalització i mercantilització més impune, recolzant-se precisament en estratègies de la Unió Europea que promulguen Directives cada cop més depredadores de l’espai públic”, declaren. Al mateix temps denuncien “agressions per parasitació i atac a la gratuïtat, universalitat i qualitat dels serveis públics destinats a garantir els drets fonamentals de totes les persones”.
La Plataforma Aturem la Llei Aragonès al·lega que aquest “deteriorament està particularment afectat per un retrocés sistemàtic de la inversió pública” i que es materialitza a través de la Llei de Contractes de Serveis a les Persones coneguda popularment com a Llei Aragonès. La lectura que des de la Plataforma en fan és que aquesta llei, “que diu emparar-se en les Directives Europees 23 i 24/14”, vol “avalar i estendre l’externalització i privatització de tot tipus de serveis públics oferts al sector empresarial i lucratiu, amb el conseqüent efecte i desmantellament del sector públic fins arribar a qüestionar la seva mateixa existència”.
