Uns 150 informadors:
periodistes i redactors gràfics, s’han concentrat a plaça de Catalunya de Barcelona convocats per diverses emtitats, sindicats i entitats associatives del sector, per fer palesa la indignació davant de les agressions patides els últims dies mentre aquests informadors estaven realitzant la seva tasca d’informar a la societat.
En un manifest llegit al carrer els periodistes han fet un advertiment a la ciutadania en el sentit que «s’estan vulnerant els seus drets». Han explicat que «la nostra insistent i reiterada crida en el sentit que s’aturin les agressions als i les professionals de la informació va molt més enllà d’una reivindicació corporativista», han dit. En aquest sentit han afirmat que la protesta «és un crit d’alarma davant del deteriorament de la llibertat d’expressió i la llibertat de premsa».
Els concentrats han explicat que el periodisme té la funció social de fer arribar a la ciutadania la informació necessària per a ser lliure i formar-se un criteri sobre els afers públics. «Cada vegada que algú obstaculitza la feina d’una periodista està atemptant contra el sistema democràtic», afirma el comunicat.
La xifra de 65 periodistes que han patit agressions la darrera setmana mentre feien la seva feina «és absolutament intolerable» han manifestat. Els informadors rebutgen totes i cadascuna de les accions esmentades vinguin d’on vinguin, perquè «suposen un atac al dret a la informació de la ciutadania». No obstant això, els periodistes destaquen que les agressions «són especialment greus quan provenen de servidors públics».
Per tant, les entitats convocants de l’acte han indicat:
«Reprovem especialment l’actuació dels cossos policials, tant dels Mossos d’Esquadra, com de la policia nacional, en la majoria dels casos, les informadores i informadors anaven perfectament identificats com a tals amb la corresponent armilla o amb el braçalet taronja. L’arbitrarietat d’aquestes accions policials fa pensar que aquestes agressions tenen com a objectiu intimidar els i les periodistes». L’objectiu de les agressions seria, afirmen, evitar que els periodistes siguin testimonis dels abusos que es puguin cometre.
En un altre punt es reclama, tant a la conselleria d’Interior de la Generalitat com al ministeri espanyol d’Interior que investiguin els fets i depurin les responsabilitats que s’escaiguin. Aixímateix s’exigeix que des de les respectives administracions s’impulsin les actuacions per fer que els i les professionals de la informació puguin treballar garantint que puguin treballar al carrer sense traves i fer la seva feina sense témer per la seva seguretat. Per fer-ho possible, les entitats que han fet el manifest s’ofereixen per a formar als cossos policials sobre les obligacions dels funcionaris públics per garantir el dret a la informació de la ciutadania i per evitar que aquestes situacions es repeteixin en el futur.
Set de cada deu agressions han estat fetes per policies
Els professionals de la informació han reprovat la detenció de la qual va ser objecte «un company per part d’agents de la Policia Nacional, totalment inadmissible tant en les formes com aquests agents van tractar al company, com en el fons». També reclamen al conjunt de la ciutadania i als participants en les manifestacions i protestes, «que respectin la nostra feina per poder garantir els seus drets democràtics».
Un altre punt indicat en el manifest és remarcar que una cosa és la línia política dels mitjans informatius i una molt diferent és la feina que fan els treballadors a peu de carrer. Per això s’insta al públic, administracions i ciutadania a destriar una cosa de l’altra i en cas que tinguin queixa de la línia d’un mitjà facin servir els mecanismes que existeixen, a Catalunya el Consell de la Informació, que vetlla per la deontologia del periodisme al país.
