La reforma laboral, qualificada per l’expresident d’Espanya, Mariano Rajoy, “d’extremadament agressiva” i no esmenada pel govern del PSOE, ha contribuït a l’augment de l’accidentalitat a Catalunya, segons es desprèn de les dades recopilades per Diari del Treball i les valoracions sindicals. En concret amb dades de gener a juliol els accidents amb baixa han crescut un 36% des de 2013 quan va començar l’aplicació de la reforma laboral.
Fa poc els sindicats mostraven la seva alarma davant del fet que entre gener i juliol s’havien produït a Catalunya 56 morts en accident laboral. Més concretament al juliol el nombre d’accidents laborals mortals era de 10.
Aquest diari ha mirat d’esbrinar si aquest augment d’accidents laborals era puntual o se cenyia a l’últim any. El resultat és que, si es compta el període de gener a juliol d’enguany, el nombre d’accidents amb baixa suma 59.704, cosa que representa un increment del 6% dels accidents respecte al mateix període de l’any anterior, i la tendència és creixent des de 2012.
Es podria argumentar que l’increment d’activitat fruit de la recuperació econòmica pot explicar que hi hagi més accidents. Per això s’ha creat l’índex de sinistralitat, que mesura el nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors, cosa que obvia aquest extrem.
Tant si el càlcul es fa en funció de la totalitat dels accidents com si es fa a partir de l’índex de sinistralitat es veu, en els últims anys com la tendència és descendent els primers exercicis i a partir de 2012 s’enfila en un creixement constant. Així, aquest any el nombre d’accidents amb baixa laboral ha crescut un 36% si es compara amb els que entre gener i juliol s’havien registrat l’any 2013. Cal pensar que durant el primer semestre els accidents laborals amb baixa acostumaven a ser el 60% del total. En aquest sentit, si es manté el creixement experimentat els últims anys a la fi de 2019 es podria superar la xifra psicològica dels 100.000 accidents amb baixa. Per trobar una xifra semblant caldria anar enrere fins a l’any 2010.
Si es miren els gràfics, es veu que tant en xifres absolutes com en l’índex de sinistralitat a Catalunya es dibuixa una evolució idèntica: els accidents baixen fins a 2012 i pugen des d’aquesta data en una tendència que no s’ha frenat. Això passa encara que l’índex mesura els accidents en el conjunt de l’any i no es discriminen mensualment.
Cristina Torre, secretària d’acció sindical de CCOO de Catalunya assegura que “l’explicació cal buscar-la en la reforma laboral”. Fa memòria i recorda que l’any 1995 es va aprovar la llei de prevenció de riscos laborals. L’aplicació d’aquella normativa va possibilitar la lenta reducció dels accidents, tant lleus, com greus o mortals. I és a partir de la reforma laboral quan la tendència canvia i la corba s’enfila.
“La reforma laboral inclou en un dels seus apartats menys coneguts que les mútues prenguin un paper protagonista en la gestió dels accidents”, diu Torre. A partir de la reforma de la normativa que regula la intervenció de les mútues en els accidents que es produeixen a les empreses, són aquestes entitats, que d’altra banda han de pagar els salaris quan hi ha incapacitat fruit dels sinistres, les que qualifiquen els accidents. I precisament, des que ho decideixen les mútues, el nombre d’accidents lleus hagi crescut i els greus hagin baixat. Això té una repercussió directa en les inversions que han de fer les empreses en prevenció, si baixen els accidents més perillosos, no cal dedicar fons a evitar-los, poden pensar els empresaris. Però, si no hi ha polítiques preventives, el resultat és que hi ha més accidents.
“Una cosa que hem vist és que ara la majoria de les declaracions d’accidents laborals greus tenen a veure amb sinistres amb afectació violenta sobre les persones. Si hi ha un aixafament d’un treballador, això no es pot amagar, perquè hi ha atestat policial i intervé també la inspecció de treball, però si una persona fruit de l’estrès pateix un accident cardiovascular, pot passar com un cas lleu, i quedar amagat en els índexs de sinistralitat”, afirma Torre.
La reforma laboral, segons la sindicalista de CCOO, ha tingut un altre efecte perniciós per a la classe treballadora i la seva seguretat a la feina: ha fet possible la cadena de subcontractacions que permet que una empresa passi parts de la seva activitat a altres companyies que, per tenir guanys retallen, no només salaris sinó també inversions en salut i prevenció d’accidents.
Un tercer aspecte que explica l’evolució creixent de la sinistralitat és la proliferació de feines amb contractes precaris o parcials. Aquests llocs de treball els ocupen persones que per les seves condicions contractuals acostumen a estar més disposades a acceptar feines amb més riscos o sense la protecció adient, mentre que els operaris amb fixesa contractual acostumen a reclamar mesures de seguretat o poden recórrer als seus representants sindicals per evitar fer feines que posin en perill la seva integritat.
Per la seva banda, Núria Gilgado, Secretària de Política Sindical de la UGT de Catalunya, coincideix en el fons amb les declaracions de Torre. Ho fa amb gairebé un eslògan: “sempre hem dit que la precarietat porta a la sinistralitat”, diu. En aquest sentit recorda “diversos estudis que hem fet al sindicat que mostren que en aquells sectors amb condicions laborals més dolentes é son es produeixen més accidents de treball”.
Gilgado posa sobre la taula un seguit de circumstàncies que en la seva opinió fan que els accidents es disparin a partir de la posada en marxa de la reforma laboral: “la flexibilització i l’allargament de les jornades de treball, els horaris interminables i la rebaixa de salaris”. Però, en la seva opinió un element fonamental és que “a partir de la reforma laboral es va veure el que són inversions en previsió com una mera depesa, i es van retallar aquestes mesures, cosa que ha fet que al país no hi hagi una cultura preventiva necessària per assegurar el treball i la salut”.
I encara hi ha un altre element indirecte que lliga els accidents amb la reforma laboral: és la nova norma que obliga a declarar la jornada laboral. “La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), justifica l’exigència del control dels horaris per fer que es compleixin els temps de descans. Dit en altres paraules, si no se sap les hores que treballa una persona no es poden tampoc reclamar els temps de descans”, diu Cristina Torre. És sabut que la desregulació massiva d’horaris va arribar de la mà de reforma laboral.
Però no tot són aspectes crítics. La legislació espanyola ha decidit des de l’1 de gener d’aquest any adoptar els criteris per classificar els accidents de treball, seguint les pautes establertes per l’Organització Internacional del Treball (OIT), i la Unió Europea (UE).
L’adopció dels criteris permetrà tenir dades estadístiques de com es produeixen els sinistres i adoptar les polítiques consegüents per evitar-los. Ara bé, això podria no aplicar-se a Catalunya, explica Torre, perquè la Generalitat ha decidit no utilitzar la classificació esmentada, per la qual cosa aquí tampoc es podran conèixer els accidents segons les seves causes.
