Informació publicada a Eldiario.es
Nova campanya contra els abusos de les empreses en els contractes a temps parcial i temporal dels seus empleats. El Govern d’Espanya en funcions va anunciar divendres la posada en marxa de dos nous plans de xoc de la Inspecció de Treball contra aquestes formes de frau en la contractació, que es desenvoluparan entre finals d’agost i desembre de 2019 i que repeteix l’estratègia de la campanya específica que va aprovar el Govern de Pedro Sánchez l’any passat. L’autoritat laboral enviarà unes 85.000 cartes a empreses en què detectin presumptes irregularitats, un 4% més de les enviades en la campanya de l’any passat.
La ministra de Treball en funcions, Magdalena Valerio, ha estat l’encarregada d’anunciar aquests dos nous plans de xoc. Valerio ha agraït la tasca de la Inspecció de Treball. Els sindicats acaben de denunciar la manca de recursos i la “patètica negociació” del Govern sobre el seu òrgan director.
Els nous plans de la Inspecció que arrenquen a finals de mes repeteixen la fórmula -encara amb més extensió- de les dues campanyes específiques contra la temporalitat i parcialitat abusives que l’Executiu socialista va desenvolupar entre agost i desembre de l’any passat. En les campanyes de 2018, es van transformar 61.445 contractes temporals fraudulents en indefinits -el 76% dels afectats pel pla-, i 8.824 persones amb contractes abusius a temps parcial van veure ampliar la seva jornada de treball -el 17,5% dels casos analitzats-.
Avís per carta quan es detecta frau
En una primera fase, la Inspecció enviarà cartes a empreses en què ha detectat indicis de frau en contractes temporals i a temps parcial. Entre els mecanismes per trobar a aquestes companyies incomplidores, la ministra ha assenyalat l’eina informàtica de lluita contra el frau.
Llavors, l’autoritat laboral dóna un termini d’un mes a les companyies perquè justifiquin el compliment de la llei o per a la regularització dels contractes dels seus empleats.
En la segona fase del pla, comprovats els casos en què no s’hagi realitzat la regularització, les empreses “rebran la visita de la Inspecció”, ha explicat Magdalena Valerio, per analitzar el cas i, “si és menester”, que l’autoritat laboral aixequi acta d’infracció contra les companyies que no compleixin la legislació laboral.
Amb aquests nous plans de xoc s’eleven en un 4% les empreses investigades a través de l’enviament de cartes, respecte a les mateixes campanyes de l’any passat, però incrementen molt més el nombre de treballadors afectats per aquests presumptes fraus. En total, es preveu arribar a 238.015 persones treballadores, «un 81,9% més» que el 2018, ha explicat la ministra en funcions.
Gairebé 127.000 llocs de treball irregulars aflorats
La ministra de Treball també ha presentat aquest divendres el tercer informe semestral d’Execució del Pla Director per un Treball Digne 2018-2020, aprovat el juliol de l’any passat, que analitza onze mesos d’execució d’aquesta estratègia amb la qual “309.058 persones han vist millorar les seves condicions de treball “.
Valerio ha explicat que durant el període d’aplicació del Pla Director -agost 2018 a juny 2019- s’han convertit en indefinits un total 173.957 contractes temporals fraudulents, «un 83%» que en el mateix període de l’any anterior. Segons l’informe d’execució del pla,, 112.512 d’aquests llocs de treball corresponen a actuacions ordinàries de la Inspecció i 61.445 contractes es van transformar com a conseqüència del Pla de Xoc de 2018.
A més, en aquest període s’han ampliat les jornades de treball de 36.694 persones amb contractes a temps parcial abusius (un 58% més que l’any anterior), s’ha donat d’alta com a assalariats a 32.067 falsos autònoms (s’ha multiplicat per cinc) i s’ha aconseguit aflorar 126.751 llocs de treball irregulars (un 45% més).
La ministra de Treball ha destacat que en aquests casos no només es recuperen drets dels treballadors afectats per les irregularitats, sinó que s’evita la competència deslleial entre empreses incomplidores i aquelles que respecten la normativa i s’aconsegueix augmentar els recursos públics de la Seguretat Social , gràcies a la major recaptació en cotitzacions socials.
En el cas de les ocupacions aflorats de l’economia submergida, Valerio ha subratllat que suposa una recaptació per a la Seguretat Social de més de 1.100 milions d’euros (en concret 1146598162), un 32% més que en el mateix període de l’any anterior .
