Comissions Obreres de Catalunya considera que les dades de descens de l’atur registrat amaguen una realitat incòmoda: la caiguda de l’ocupació indefinida. Així, tot i que el nombre de persones que busquen activament feina ha baixat el juny en gairebé 14.000 persones fins a situar el total en 352.272 demandants de feina, el nombre de contractes indefinits ha caigut en 5.633 en còmput interanual i també la contractació temporal ha descendit en 11.970 casos.
Segons el sindicat, el total de nous contractes registrats a Catalunya el mes de juny és de 305.332 dels quals el 88,6% són de caràcter temporal, respecte al 87,5% el juny de fa un any (més d’un punt). En relació al mateix mes de l’any 2018, s’han signat 17.603 contractes menys (un 5,5% de reducció).
Seguint amb la seva valoració crítica, CCOO afirma que: “l’extinció del contracte indefinit per a persones emprenedores, denunciat com a contracte miratge per part dels sindicats, podria explicar, en part, la intensa caiguda de la contractació indefinida. La probabilitat que un contracte indefinit firmat a finals de 2018 segueixi actiu en acabar l’any és d’un 43% a Catalunya”.
D’altra banda, Comissions constata que l’atur es redueix a tots els sectors d’activitat respecte al 2018, destacant el cas de la construcció i la indústria, que ho han fet amb una intensitat força superior als serveis. El comportament per demarcacions respon a la campanya d’estiu. Així, per províncies la reducció de l’atur comparada amb el mes anterior mostra que Girona ha aconseguit reduir l’atur en un 7,1%, Lleida ho ha fet en un 7%, Tarragona en un 5,2% i Barcelona en un 2,9%.
Pel que fa a les prestacions, el sindicat ha fet l’avaluació interanual. La reducció que en resulta es produeix en persones perceptores de la Renda Activa d’Inserció (-3.728 persones i un -21,7%) i de persones participants del Programa d’Activació per a l’Ocupació (-3.829 persones i un 99,8%). Per contra, ha augmentat tant el nombre de prestacions contributives en 9.815 persones i un 9,1%, com de subsidis (7.750 i 9,4% d’augment).
Per tot plegat, CCOO creu que cal un canvi important de polítiques que ajudin a fer la feina més estable i que permetin la recuperació de l’economia de la classe treballadora.
– Defensa un nou model productiu basat en ocupació de qualitat, estable i amb garanties, en sectors que, com l’industrial, aportin valor afegit, innovadors i competitius. No podem acceptar el patró de creixement pel qual se segueix apostant, per inestable i vulnerable a futures crisis.
– Considera que calen més recursos per a polítiques actives d’ocupació adreçades especialment a persones aturades de llarga durada i per combatre el preocupant atur femení i juvenil. És inadmissible que augmenti la rotació laboral sobretot en dones i joves.
– Es reafirma en l’exigència al Govern de la necessitat de derogar la Reforma Laboral per garantir els drets de les persones treballadores, afavorir l’estabilitat i combatre la precarietat laboral, a través del diàleg social.
– Defensa més inversió pública per potenciar sectors productius que generin estabilitat i ocupacions d’alt valor afegit, així com una dotació específica pel Pacte Nacional per la Indústria (PIN). Només enfortint el teixit productiu tindrem ocupació de qualitat.
– Considera clau el trasllat, als convenis col·lectius, tant de l’Acord Interprofessional de Catalunya (AIC) com de l’Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva (AENC). La millora dels salaris, començant pel salari mínim, és el que dóna estabilitat i garanteix la sostenibilitat del sistema de pensions i del model de benestar.
– Reclama una dotació per a la Inspecció de Treball, de personal format i especialitzat en gènere que pugui actuar d’ofici per detectar i identificar discriminacions laborals, sobretot en professions feminitzades.
