L’empresa Roca Sanitarios ha estat condemnada a pagar una indemnització de 556.205,29 euros a un antic treballador de la fàbrica de grup a Gavà, actualment mort, que va mostrar una patologia denominada mesotelioma pleural, que té com a causa coneguda la inhalació de fibres d’amiant. El jutjat social número 25 de Barcelona condemna l’empresa a pagar l’esmentada indemnització a la vídua del treballador, segons informa el Col·lectiu Ronda, que ha dut la defensa jurídica del cas.
El treballador va prestar els seus serveis a la planta de Roca a Gavà entre els anys 1970 i 1989, període durant el qual, i amb posterioritat, la resolució considera que es va provar la utilització de l’amiant en la fabricació de diferents components d’aixeteria i, especialment, en la producció i importació de sabates de fre per la indústria ferroviària. En aquest sentit, Ronda recorda que la producció de material per a frens a trens va ser autoritzada pel ministeri d’Indústria a partir de 1984.
La sentències es basa en un contundent informe de la Inspecció de Treball que afirma que: “Roca Sanitarios no ha realitzat cap mesura preventiva destinada a eliminar o reduir l’exposició dels treballadors a la pols d’amiant” i qualifica la situació viscuda a la fàbrica de Gavà com d'”absència total i absoluta de mesures preventives pels treballadors enfront del risc d’exposició a l’amiant”.
La indemnització, de 556.205,29 euros que rebrà la vídua del treballador, que va morir l’any 2017 a conseqüència de mesotelioma pleural, ocasionat per exposició a l’amiant tenia reconeguda la situació d’incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional per silicosi i insuficiència ventilatòria; posteriorment, el diagnòstic es va ampliar després que li fos detectat l’any 2017 a l’Hospital de Viladecans un mesotelioma causat per l’amiant i l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) procedís a revisar el grau de discapacitat fins a reconèixer la situació de gran invalidesa derivada de malaltia professional. És d’aquest reconeixement, i com a conseqüència dels perjudicis causats per l’estat físic que va motivar la declaració de gran invalidesa (necessitat permanent d’ajuda de tercers per a qualsevol activitat quotidiana) que neix la demanda ara resolta pel jutjat barceloní.
Aixeteria i sabates de fre
Inspecció de Treball, en el seu informe afirma que a la factoria de Roca a Gavà es van produir peces d’aixeteria que tenien amiant entre els seus components. Això va passar fins a l’any 2004, transcorreguts quatre anys des de la prohibició de l’amiant a territori comunitari i quan ja feia dos anys que havia expirat la moratòria per a cessar en l’ús de l’amiant que es va concedir a l’Estat espanyol a petició del Govern que en aquell moment presidia José María Aznar.
Roca Sanitarios va negar davant Inspecció de Treball la presència d’amiant a les seves instal·lacions. En resposta als requeriments d’Inspecció de Treball per tal que aportés la documentació necessària per acreditar l’adopció de les necessàries mesures de prevenció i la realització de les revisions mèdiques pertinents, i tal com reprodueix l’informe, la companyia va negar la utilització d’amiant afirmant que “a l’empresa mai ha existit risc d’exposició a l’amiant, doncs en cap dels seus processos de fabricació (porcellana, sanitària, aixeteria, radiadors) mai s’ha emprat l’amiant com a matèria primera. I per consegüent no era procedent tenir la següent documentació sol·licitada en el requeriment”.
Alex Tisminetsky, advocat de la família afectada, considera que s’obre un nou focus d’atenció en la lluita pel reconeixement de les víctimes de l’amiant. Un nou capítol que se suma al que protagonitzen empreses com Uralita, Rocalla, Honeywell o l’antiga Macosa, actual Alstom. En aquest sentit, afirma Tisminetzky- els treballadors de Roca han patit casos de càncer de pulmó i altres greus patologies de l’aparell respiratori que quedaven amagades a l’ombra de la sílice utilitzada massivament a Roca i per la dificultat de demostrar una presència d’amiant que l’empresa, fins i tot avui, quan ja ha estat condemnada anteriorment, continua negant malgrat l’evidència.
La sentència pot ser recorreguda al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, això no obstant, ha emès resolucions semblants a l’abans descrita, segons fonts judicials.
