L’Ajuntament de Calella ha estat condemnat a pagar una indemnització de 20 dies per any treballat a un treballador seu a la fi del contracte d’interinitat que el lligava amb el consistori. La resolució és fruit d’una denúncia que ha tirat endavant CCOO a la comarca.
El treballador afectat pel veredicte judicial és un oficial de primera de jardineria que treballava per al consistori calellenc. El seu contracte s’extingia quan el consistori convoqués la plaça pública que aquest operari cobria de forma eventual.
El març de 2018 l’Ajuntament de Calella va aprovar les bases de la cobertura amb caràcter fix de la plaça d’oficial de primera que ocupava l’operari temporalment. Quan es va fer la prova es va atorgar la plaça i el treballador que l’havia ocupat de manera temporal va ser acomiadat amb la quitança pertinent.
El treballador afectat va presentar denúncia en considerar que la indemnització que se li havia atorgat no era correcta. El jutjat social número 1 de Mataró ha sentenciat a favor del denunciant i ha condemnat el consistori calellenc a pagar una indemnització equivalent a 20 dies de salari per any treballat. El fet destacable, en opinió de CCOO, és que la resolució judicial pot servir per fixar doctrina en el sentit que en cas d’acomiadament no es pot discriminar els treballadors de l’administració pública respecte dels del sector privat pel que fa a les indemnitzacions que els puguin correspondre.
En el cas que ha fet públic el sindicat, el treballador eventual de l’Ajuntament de Calella feia 15 anys que cobria la plaça a l’espera que l’administració local convoqués el concurs corresponent. La plaça era de promoció interna, i en cas de no aprovar s’amortitzava i se li pagava la quitança, que en el cas concret va ser de 1.300 euros.
Segons la sentència, l’ajuntament pot convocar la plaça (tot i que si la interinitat és de 15 anys, es consideraria força irregular, però a aquest treballador, en cas de no superar el procés de selecció, no pot ser discriminat en relació amb el que percebria com a indemnització per haver de plegar si fos un operari fix. Segons la sentència, el principi de no discriminació es deriva de l’Acord Marc sobre el treball amb contracte de durada determinada, recollida en la directiva europea 1999/70/CE, segons CCOO. Per tant, la indemnització fixada ha estat de 20 dies per any treballat amb un límit equivalent als ingressos d’un any.
CCOO lamenta que la indemnització no surt de les butxaques dels responsables de l’afer, sinó de tots els ciutadans de Calella.
