Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Des de diumenge, 12 de maig, totes les empreses estan obligades per llei a controlar l’horari d’inici i final de la jornada laboral de tots els seus treballadors i guardar els registres durant 4 anys. Amb l’entrada en vigor la Llei de Control Horari, el govern espanyol vol combatre la precarietat laboral i evitar que es facin hores extres no remunerades.
En el total de l’Estat, 800.000 treballadors van fer hores extres a la feina durant l’últim trimestre del 2018 i la meitat no les van cobrar. Això també comporta diners que les arques públiques deixen d’ingressar en concepte de cotitzacions.
A Catalunya durant l’any 2017 es van fer 35 milions d’hores extres, tal com s’extreu de l’Enquesta de Població Activa (EPA), segons l’estudi que va fer CCOO de Catalunya. A finals de 2018 es va repassar la xifra i el resultat va ser que si es convertissin les hores extres no pagades en llocs de treball es crearia més ocupació que l’automobilística Seat, en concret 18.000 llocs de treball. Al seu torn, a Espanya les hores extres fetes però no pagades permetrien crear 170.600 llocs de treball, extrapolant al conjunt de l’any les dades procedents de l’Enquesta de Població Activa.
L’estudi sindical va constatar que d’un any a l’altre la realització d’hores extres s’havia incrementat un 10%. Les hores extres no pagades ni compensades passen del 40% al 46%. Pel que fa a les característiques sectorials de les hores extres no pagades, el 50% d’hores no pagades les realitza el personal tècnic i professionals científics i intel·lectuals. També es destaca que a activitats financeres i assegurances no es paguen el 94% de les hores extres, a les activitats immobiliàries el 89%, i a les activitats professionals, científiques i tècniques, el 86%.
El sindicat ha esbrinat qui fa les hores extres que després no són compensades. El perfil és majoritàriament masculí, un 58,4% d’homes per un 41,6% de dones. I, per contra, el perfil qui fa les hores extres no pagades sobretot és femení, un 54,3% de dones respecte a un 45,7% d’homes, havent canviat aquesta proporció durant la crisi, ja que al 2008 era de 39,4% dones per un 60,6% homes.
El govern espanyol va aprovar el reial decret al mes de març i donava un termini de dos mesos, fins avui, perquè les companyies poguessin adaptar-se a la normativa. Des de la patronal Foment demanen una “moratòria” pel registre i admeten “neguit” entre els empresaris, especialment petites i mitjanes empreses.
Consisteix a tenir a l’empresa un sistema que indiqui l’hora d’inici i finalització de la jornada de cadascun dels treballadors, i contemplar les pauses o els descansos. L’objectiu de la mesura és controlar la durada de les jornades laborals i, especialment, quantificar les hores extraordinàries.
El registre s’haurà de guardar durant 4 anys i haurà d’estar a disposició dels treballadors, dels seus representants i de la Inspecció de Treball.
Els mecanismes per fitxar poden ser tant simples, com un full excel, o més sofisticats, com la targeta, l’empremta digital o les noves aplicacions per a mòbils.
