La commemoració del Dia Internacional del Treball, l’1 de maig, i del Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, el 3 de maig, respectivament, arriba enguany molt pocs dies després de la celebració a l’Estat espanyol d’eleccions legislatives. Sigui quina sigui la configuració del nou Govern espanyol, l’Executiu escollit haurà d’afrontar reformes inajornables que posin fi a l’enorme precarietat laboral que es pateix al sector de la informació i a les retallades a llibertats i drets com la d’expressió i la d’informació. El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) exigeix als grups parlamentaris que afrontin amb urgència les reformes necessàries per garantir amb tota la seva plenitud el dret a la informació de la ciutadania.
Al llarg d’aquest any han continuat el degoteig de pèrdua de llocs de treball, alguns en aplicació d’Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO) executats en períodes anteriors. De manera paral·lela no para de créixer el nombre de periodistes a la peça i freelances, sense que s’hagi fet el menor gest per regularitzar un col·lectiu totalment desprotegit. La situació dels i les professionals que treballen sota aquesta modalitat cada cop es degrada més. Ja està deixant de ser una injustícia històrica per convertir-se en una burla cínica dels legisladors cap a unes persones pràcticament sense cap dret social. El nou Govern i/o els grups parlamentaris del nou Congrés dels Diputats ha de fixar aquesta qüestió com una de les seves prioritats immediates.
Des de l’SPC denunciem la pràctica de moltes empreses –especialment en premsa– de contractar periodistes acomiadats en els ERO a través de terceres empreses que apliquen unes condicions laborals molt pitjors, tant des del punt de vista salarial, com de contractació i de drets com a treballadors i treballadores. A tot això s’hi afegeix l’immobilisme de la patronal de Premsa Diària que no accepta cap de les propostes dels sindicats en la negociació del conveni col·lectiu del sector que s’està desenvolupant aquests dies i que ha motivat la convocatòria de vaga per als pròxims 24 i 26 de maig, coincidint amb la celebració de les eleccions municipals i europees.
El maltracte de les empreses de comunicació amb els i les periodistes a la peça i freelances culmina amb la utilització desvergonyida dels falsos/es autònoms/es. Aquestes persones treballen en frau de llei per part dels mitjans, ja que ho fan amb plena dependència jeràrquica i funcional, i a jornada completa. Cal que el nou govern doti els serveis de la Inspecció de Treball dels mitjans necessaris per actuar d’ofici per posar fi a una xacra que castiga greument el sector i també l’economia del país.
Paral·lelament, els professionals i tota la ciutadania estem patint una greu precarietat democràtica, pel manteniment de la Llei de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LPSC), coneguda com a Llei Mordassa, i per les reformes del Codi Penal, que han provocat una involució de drets i llibertats. Al mateix temps ha crescut exponencialment la desinformació de què és objecte la ciutadania amb la proliferació de notícies falses sense que des de les institucions s’actuï per evitar-ho. En aquest sentit reclamem l’adaptació de les normatives europees sobre aquesta qüestió i també sobre la protecció dels i les denunciants o alertadors/es de corrupció. Tot plegat està provocant un retrocés en la qualitat democràtica del país que ja és molt preocupant.
D’altra banda, l’SPC rebutgem l’assetjament generalitzat de què estan sent objecte els mitjans públics de comunicació des d’algunes opcions polítiques. Els mitjans públics, sigui l’estatal, així com els autonòmics i els locals, responen a un mandat que tenen les administracions públiques per garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació plural, veraç imparcial i neutral. EI per a això s’han de fer si cal les reformes legals per aconseguir una gestió completament despartiditzada i desgovernamentada, però no pas reclamar-ne el tancament o l’ofegament, fet que seria una clara involució.
L’1 i el 3 de maig també arriben, com l’any passat, després de les grans mobilitzacions del 8 de març, amb motiu del Dia Internacional de la Dona. La lluita contra la precarietat és indestriable de la lluita contra la bretxa salarial entre homes i dones, el sostre de vidre que també pateix la dona periodista a la majoria de mitjans de comunicació, i la invisibilitat o la distorsió de la seva imatge en els continguts dels mitjans. Tot això és un argument més perquè homes i dones periodistes commemorem conjuntament l’1 i el 3 de maig com un combat per la dignitat laboral, per la qualitat de la informació, que només pot redundar en benefici de la societat en el seu conjunt.
Per tot això cridem als professionals de la comunicació a participar en els diversos actes i manifestacions que se celebren amb motiu de l’1 i el 3 de maig. Concretament a les manifestacions convocades l’1 de maig a diferents ciutats catalanes. A la de Barcelona proposem una crida prèvia a les 11.15, a la porta del sindicat, a Roger de Llúria, 5.
