La primera de les reunions convocada a petició de Nissan per pactar, en el marc de la negociació del conveni, el pla industrial que faria possible la inversió de 70 milions en una nova fàbrica de pintura, ha acabat sense avenços. La part empresarial i la part social s’han ratificat en les seves posicions. S’han convocat per dilluns. La setmana vinent serà clau per arribar a un acord, altrament se superaria el termini donat per la direcció de Nissan, que volia tancar l’assumpte abans de les vacances de Setmana Santa.
“Ens han dit el mateix que en la reunió anterior” ha indicat Miguel Ángel Boizas, membre del comitè per CCOO. L’empresa vol acordar la sortida de 600 treballadors però sense aplicar un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO). Pretén que els treballadors que s’acullin a les prejubilacions, ho facin en pitjors condicions que els darrers que ho van fer, pactant-ho directament amb l’empresa. Ara assegurarien uns ingressos del 80% mentre que abans van acordar sortides amb el 90% dels ingressos. A canvi, i gairebé immediatament, es posaria en marxa la inversió de 70 milions per construir una nova planta de pintures a la Zona Franca, que compliria els requisits mediambientals i asseguraria la producció futura.
Com si es tractés d’una lletania, els representants del comitè d’empresa han preguntat per la possibilitat que el grup d’automoció atorgués nous vehicles a la fàbrica de Barcelona, cosa que asseguraria el seu futur. La resposta ha estat, que de moment Nissan no pot assegurar res. Actualment fabrica en exclusiva la Pick up de Nisssan i tenen la producció assegurada fins a 2025, i el mateix passa amb la furgoneta e-NV200 en les seves versions de gasolina i elèctrica, en aquest cas també per altres marques. Un cop aclarit aquest punt de l’equació, els treballadors no es neguen a acordar la sortida de treballadors i a negociar les condicions laborals i econòmiques dels operaris que es queden. Pel que fa al primer punt segueixen reclamant almenys les mateixes condicions que les pactades en el darrer pla.
En aquest diàleg de sords està la negociació. Dilluns els sindicats esperen que l’empresa jugui fort i posi sobre la taula propostes que es puguin debatre, altrament la possibilitat de pactar amb la urgència requerida per la direcció s’esfuma i no es podrien reprendre els contactes fins després de vacances.
Les reticències dels treballadors es basen en el fet que anteriorment havien assumit esforços molt importants per assegurar-se noves produccions i els esforços i les retallades de condicions de treball es van fer, però les noves produccions mai van arribar a Barcelona.
Sigui com sigui, els treballadors han decidit, de moment, no fer cap mobilització fins a la fi de la negociació en marxa.
