En el 8 de març, dia de la dona treballadora, el feminisme es consolida com una alternativa a la dreta rampant i esdevé protagonista d’un creixent canvi cultural. La manifestació de la tarda a Barcelona ha aplegat 200.000 persones, segons la Guàrdia Urbana. A Tarragona i Girona, han participat 10.000 manifestants i a Lleida 5.000. En altres localitats com Badalona i Manresa assistències han estat històriques. Aquest és el segon any d’eclosió massiva del feminisme als carrers del país.
La Gran Via de Barcelona s’ha omplert en el tram entre el carrer de Rocafort i plaça de Catalunya. Una marea lila, carregada de reivindicacions ha estat el corol·lari d’una jornada plena de mobilitzacions.
Una barreja de dones, joves i grans, en colles i en famílies ha omplert el centre de Barcelona. Moltes, moltíssimes duien cartells fets a mà amb les reivindicacions del moviment.
El 8 de març és una jornada en la qual la reivindicació feminista és present durant tot el dia. Des de primera hora es podien veure al centre de Barcelona grups de noies procedents d’instituts d’ensenyament mitjà que es manifestaven espontàniament. I també grups de dones sindicalistes que s’han concentrat a migdia a Via Laietana.
La violència masclista ha estat l’objectiu dels crits més repetits: des de la que afecta a la vida de les dones fins a les agressions i microagressions que pateixen en el dia a dia. També els aspectes vinculats amb la discriminació laboral i la vida quotidiana han omplert les marxes. I encara un afegit: tocs d’atenció sobre situacions com les de les dones procedents d’altres cultures o afectades pel racisme, tenien un lloc als crits i els cartells fets a mà que omplien els carrers.
En aquesta jornada s’han sentit, adaptats, alguns dels crits més coneguts en les mobilitzacions que tenen altres motius. Així, ‘els carrers seran sempre nostres’ s’ha transformat en ‘els carrers seran sempre feministes’ o el conegut, ‘sense dones no hi ha revolució’. També els clàssics ‘visca, visca, visca, la lluita feminista’ han estat cantats espontàniament. I també grups de noies joves cantaven ‘A quien le importa? I també una adaptació de ‘Bella Ciao’, l’himne antifeixista italià.
Irrupció de l’extrema dreta
I és que aquest any sobrevolava l’amenaça feixista fruit de la irrupció de l’extrema dreta a Andalusia, que ha fet de la lluita contra els drets de les dones la seva bandera.
L’acte final s’ha produït a plaça de Catalunya, plena a petar. Allà s’ha llegit el manifest en el qual es veu com les propostes del món feminista mostren un programa alternatiu al capitalisme. La lectura del manifest l’han fet la periodista Natza Farré, l’actriu Alba Flores, l’activista pels drets de les persones transgènere Sofia Bengoetxea, i la mediadora social i experta en temes de mutilació genital femenina Aissatou Diallo. Els manifest denuncia la “repressió contra el moviment feminista” i la “justícia patriarcal”. Bengoetxea ha carregat també contra la criminalització de la protesta social. La discriminació laboral també ha centrat part del manifest.
El moviment feminista convocant ha animat els homes a deixar el protagonisme del dia a les dones, quedar-se en segona línia a les manifestacions. En algunes marxes, com a Barcelona, hi havia una segona capçalera amb homes, anomenada capçalera mixta. Tot i aquesta intenció al bloc no mixt hi havia també homes, tot plegat fruit de la gran assistència, que ha desbordat les intencions de les organitzadores.
