Aurora Richarte és treballadora del grup Dia, té 50 anys i és secretària de dones i igualtat de la Federació de Serveis de Comissions Obreres.
El 8 de març hi ha diverses convocatòries de vaga i manifestacions, que és el que planteja Comissions Obreres a Catalunya?
Des d’un punt de vista genèric, nosaltres convoquem vaga de dues hores per torn de treball. Però, en aquells sectors on treballen més dones i així ho han decidit, la vaga s’amplia a tota la jornada laboral. Aquests sectors són per exemple, l’educació: pública, privada i concertada; els contact centers, Els mitjans autonòmics de comunicació (TV3 i Catalunya Ràdio), Ajuntaments com el de Barcelona i el Prat de Llobregat i la Diputació de Barcelona, entre altres.
Tot i que la mobilització té un abast internacional, quins serien els objectius que des de la vostra organització creieu que cal reivindicar amb la vaga?
Hi ha coses en les quals totes estem d’acord: reduir tot el que es puguin la bretxa salarial. Fer desaparèixer la violència masclista i la discriminació a la feina. Posar en marxa polítiques actives que permetin avançar cap a la racionalització i la corresponsabilitat pel que fa als treballs de cures i també que s’elabori una llei d’igualtat salarial que obligui a les empreses.
Quina és la vinculació que tenen les dones del sindicat amb les comissions feministes que amb motiu de la jornada del 8 de març s’han creat arreu?
Moltes de les dones de CCOO també formem part de les coordinadores i de les entitats que s’han creat per fer del 8 de març una gran jornada reivindicativa. La prova és que a les manifestacions de la tarda, que és el lloc on ens trobem de manera transversal, també hi som presents, tant al carrer com en l’organització.
En l’actual situació, en la qual hi ha partits d’extrema dreta que es declaren antifeministes, que penseu que s’hauria de fer, des del moviment de les dones?
Com passa sempre, quan es donen plantejaments com els que dieu, es provoca una reacció i com més vulguin discriminar-nos més treballarem per defensar els nostres drets, els drets de les dones!
En els llocs de treball es va fent una tasca important, però en el manifest de la jornada es posa èmfasi en els treballs de cura.
Penso que la lluita feminista l’hem d’encapçalar nosaltres. Però també cal que tinguem el suport dels homes, que són els nostres companys. Per això, hem de generar una mirada diferent perquè tinguin en compte que hi ha tasques com les de les cures, que han de compartir i s’han de comprometre en aquest sentit, no només de paraula, amb fets.
I això que em dieu ja passa a CCOO?
Al sindicat s’ha produït un canvi profund i les dones participem molt activament. No és causalitat que Comissions es defineixi com un sindicat feminista i en ell les dones estem assumint amb naturalitat cada cop més espais i llocs de responsabilitat.
