El 8 de març és el dia internacional de les dones. Històricament commemora diversos fets vinculats amb la repressió contra les treballadores: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, majoritàriament dones immigrants joves. En aquest darrer cas van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
L’any passat es va convocar, igual com aquest, una vaga feminista destinada a denunciar discriminació en els salaris, la precarietat laboral, la violència masclista i la sobrecàrrega de les tasques de cura que pateixen les dones.
El 2018 es va produir l’esclat de la reivindicació feminista. Els carrers de Catalunya, Espanya i molts altres països es van omplir de manifestacions fortament reivindicatives. Aquí, en concret, van contribuir a la conscienciació fets com el cas conegut com La Manada (una violació múltiple tractada judicialment amb estranya vehemència), o el moviment #MeToo, que aquí va tenir una versió paral·lela amb el #cuentalo, que denunciaven violència de gènere.
Qui hi ha darrere de la vaga feminista?
Des de la recuperació de la democràcia, concretament l’any 1977 desenes de grups feministes van crear la Comissió 8 de març. Ara hi ha centenars d’assemblees locals, autonòmiques i estatals que preparen la mobilització. En aquestes comissions conviuen organitzacions feministes, sindicals, de barri i culturals entre altres, en una mobilització transversal que ha superat totes les previsions. A Catalunya l’entitat Ca la dona aplega moltes de les assemblees i organitzacions que conflueixen en la mobilització feminista.
Com es pot fer la vaga feminista
La realització de la mobilització té un paraigua legal clar. Així, el sindicat UGT i també el sindicat CGT han presentat preavís de vaga general per aquell dia. L’organització de tradició socialista planteja fer “com a mínim” dues hores d’aturades en els centres de treball, tot i que la cobertura afectarà les que vulguin fer una aturada de 24 hores.
Igualment, CCOO ha comunicat vaga de dues hores per torn en tots els àmbits laborals, tot i que en sectors altament feminitzats l’aturada s’allarga a 24 hores, entre aquests àmbits hi ha l’ensenyament (públic i concertat), els contact center , Els mitjans púvlics de comunicació (TV· i Catalunya Ràdio), Ajuntaments com el de Barcelona i el Prat de Llobregat i la Diputació de Barcelona, entre altres, segons fonts de l’organització.
USOC ha convocat aturades de dues hores per torn de treball i cada centre podrà triar horaris.
Altres organitzacions com CGT, CNT la Intersindical CSC, la IAC i la COS han convocat vaga a tots els sectors durant tota la jornada: 24 hores.
A qui es convoca a la vaga?
A l’aturada es convoca a tots els treballadors i treballadores. No obstant això, les feministes insten en particular les dones a participar-hi perquè es tracta d’evidenciar que sense el treball femení, remunerat o no remunerat, res no funciona. Aquest és l’eix de la convocatòria: ‘Si nosaltres parem, s’atura el món’, afirma l’eslògan.
A més, la majoria de col·lectius reclama als homes que col·laborin amb les dones en la vaga feminista. En aquest sentit, desenes d’homes de diverses zones ja han començat a organitzar-se per coordinar una xarxa de “punts de cura” com a suport a la vaga feminista.
La Comissió 8 de març crida els homes a participar en les manifestacions i mobilitzacions que es convoquin, especialment a la tarda, en tant que aliats del feminisme.
Contingut de la vaga
La vaga, segons la Comissió 8 de Març, tindrà un abast transversal. Així, es planteja com a feminista, laboral, de cures, de consum estudiantil i associativa.
De tots els aspectes que inclou la vaga feminista es considera clau l’apartat de les cures. En aquest sentit es fan reclams als homes a assumir aquestes tasques perquè així coneguin de primera mà la tasca que fan les dones en el sosteniment de la llar. Feina que assumeixen elles en solitari gairebé en tots els casos.
En l’apartat del consum es fa una recomanació a abstenir-se de consumir el que no sigui imprescindible en aquesta jornada, reduint al mínim la despesa en subministraments i en béns i serveis. Així es veurà el pes que les dones tenen en aquest àmbit i, al mateix temps, es vol fer una reflexió sobre com es consumeix i la importància que tenen les dones en la implantació de models sostenibles.
La vaga laboral insta a aturar tota tasca productiva en aquest àmbit. En el document de motius elaborat per les organitzacions feministes hi ha quatre eixos: violències, cossos, fronteres i economia.
Les feministes del 8M denuncien les violències masclistes en totes les seves formes i exigeixen més pressupost per combatre-les. Especialment sagnant és el fet que a data del 22 de febrer hi havia a Espanya 14 dones assassinades per violència masclista. També es posa el focus en la precarietat que pateix la dona al mercat de treball, que supera de molt la dels homes. També s’insisteix en la persistència de barreres a la seva projecció professional i la seva discriminació en matèria de salaris.
En la mateixa línia, denuncien que la pobresa les afecta de forma preferent les dones. En aquest sentit, es crida l’atenció en les retallades pressupostàries que afecten les cures, la manca de reconeixement del treball domèstic que assumeixen les dones en major mesura, fent especial èmfasi en les migrants, un col·lectiu encara més vulnerable.
Mobilitzacions previstes
La mobilització del 8 de març té un preàmbul el dia anterior. En moltes localitats es fan marxes no mixtes de torxes el vespre del dia 7. Com va passar l’any passat la jornada de la dona treballadora tindran dues parts. Al matí hi haurà l’aturada laboral, que almenys a la ciutat de Barcelona implicarà també manifestacions i concentracions. El mateix passarà a la resta de demarcacions provincials. A la tarda, s’han celebrat les grans marxes en les quals participen desenes de milers de persones. Aquestes manifestacions tenen un caràcter interclassista i fortament reivindicatiu.
