La bretxa salarial entesa com la diferència entre els ingressos anuals fruit del treball es va situar el 2016 en el 23,4%. És a dir, mentre que els salaris tant en metàl·lic com en espècie dels homes van arribar a 27.572 euros a l’any, el de les dones es va quedar en 21.110. Tot i això, la diferència va disminuir en mig punt respecte a l’exercici anterior, segons l’estudi sobre la bretxa salarial fet per CCOO de Catalunya i presentat per Montse Sanahuja, responsable de polítiques socials i de gènere de la secretaria de la dona del sindicat i per Cristina Torre, secretari d’acció sindical de CCOO.
Tot i que amb les dades fredes podria semblar que la reducció de mig punt de la bretxa salarial és un aspecte positiu, les responsables sindicals van manifestar que si es mantingués aquest ritme de reducció de la diferència salarial entre dones i homes, caldria esperar 45 anys per a tancar la rasa que hi ha entre els ingressos d’homes i dones.
No obstant la primera consideració, el treball detecta que la diferència mesurada en salari per hora va augmentar l’any 2016 dos punts respecte a l’exercici anterior. Per tant, la bretxa mesurada en hores efectivament treballades ha passat a Catalunya del 20 al 22%.
Si es miren les dades desagregades, es veu que mentre la bretxa disminueix en comptabilitat anual entre homes i dones de nacionalitat espanyola, quan es mira aquest efecte entre persones d’altres nacionalitats que treballen aquí es veu que la distància augmenta i passa del 20,1 al 22% i aquesta tendència fa anys que es manté.
En un exercici que CCOO realitza fa anys, s’ha mesurat com canvia la diferència salarial prenent com a clau l’edat dels treballadors i les treballadores. En aquest sentit, la bretxa salarial augmenta a partir dels 45 anys, mentre que entre els joves disminueix 4 punts respecte a 2015.
“Els salaris pugen a mesura que augmenten els anys de vida laboral, però sempre augmenten més els salaris dels homes. Sobretot es nota la diferència a partir dels 35 anys, coincidint amb l’etapa reproductiva de les dones, cosa que fa que, directament, augmenti el doble la bretxa salarial entre les dones i els homes”, diu l’informe.
El grup d’ocupacions elementals, en el qual el 58% de les persones que hi treballen són dones, té una bretxa salarial del 32,6%. L’altre grup que l’any 2015 superava el 30% (el de personal de serveis de restauració, personals, protecció i ram de la venda) ha baixat molt lleugerament la seva bretxa salarial i s’ha quedat en un 29,4%.
També disminueix la diferència entre homes i dones en les categories professionals més altes. Concretament ho fa en 2 punts, però aquesta millora no es deu al fet que les dones cobrin més sinó a què el salari dels homes ha baixat lleugerament.
Treball no remunerat i de cures
Montse Sanahuja, constata que les dones “patim una doble discriminació. Una perquè assumim quasi exclusivament el treball no remunerat i de cures i en fer-ho això ens dificulta l’accés al mercat de treball”. La dirigent sindical afirma que un aspecte clau en la formació de la bretxa és la condició de precarietat que afecta majoritàriament les dones. I en la persistència dels estereotips de gènere quant a la feina que fan dones i homes.
Cristina Torre explica que hi ha la segregació horitzontal, perquè les dones es concentren en feines i ocupacions pitjor pagades i també “la segregació vertical, perquè tenim barreres en l’àmbit formatiu, o per la promoció professional a les empreses, a més del sostre de vidre, que impedeix que les dones arribin a llocs de responsabilitat”.
Com a alternativa, les responsables sindicals insisteixen en el fet que cal la derogació de la reforma labora, que és la causa, consideren, de la precarització que castiga més durament les dones. No obstant això consideren que en camí cap a la igualtat s’han fet avenços gràcies als espais de concertació social a Catalunya i a Espanya.
