Ara que entrem en els mesos més freds de l’any és quan l’augment desproporcionat que s’ha donat en els preus de la llum i el gas comencen a estrènyer moltes llars. I és que l’augment dels subministraments ha septuplicat el dels sous. La situació d’emergència habitacional i pobresa energètica, que dóna dades creixents a casa nostra, pot derivar en incidents greus que poden arribar a ser mortals.
Venen al cap casos com el de la Rosa, una anciana de Reus que va morir a causa d’un incendi provocat per una espelma, després que Gas Natural Fenosa li tallés la llum, passant per sobre de la llei 24/2015 contra la pobresa energètica. El de la Rosa és un dels casos més mediàtics, però com el seu, hi ha molts casos que no són detectats com a pobresa energètica encara que n’hi hagi indicis.
Uns dels actors que podrien ajudar a visibilitzar les conseqüències de la crisi energètica són els bombers, per això van signar un acord el 2016, juntament amb l’Aliança contra la Pobresa Energètica, amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat per a recollir dades específiques en els informes dels bombers per determinar i quantificar l’abast dels casos de pobresa energètica. Però aquest acord no s’està complint com caldria. En parlem amb Antonio Del Rio, portaveu d’UGT Bombers, treballador al Parc de Badalona.
Ara que estem en els mesos més freds de l’any, amb unes xifres del 13% de Pobresa Energètica i dos desnonaments per hora a Catalunya, i en un moment en què el preu de la llum septuplica la pujada dels salaris, la vulnerabilitat a les llars ens planteja una realitat molt crua. Sobretot quan la pobresa energètica ha causat unes 2.300 morts a l’estat espanyol. Els bombers, que entreu fins a la cuina de les llars desprotegides, quin és el panorama que veieu?
Hem detectat el problema ja des de 2014, arran de l’incident que va succeir al Vendrell, quan quatre nens van morir en un incendi a casa seva, que van haver d’ocupar després d’un desnonament de Bankia. No tenien subministraments i van haver de punxar la llum; a causa d’un curtcircuit es va produir el foc.
Vam començar a alçar la veu d’alarma quan vam detectar que els sinistres vinculats a situacions de vulnerabilitat i pobresa energètica estaven augmentant. Va ser el moment en què alguns casos es van convertir en molt mediàtics i van arribar a l’opinió pública, com amb el cas de la Desiré, una nena de 7 anys de Balaguer, que l’hivern cru de 2013, vivint en un infrahabitatge, i va morir intoxicada pel foc a terra fet amb deixalles i palets amb el qual s’escalfaven. També destaca el cas de la Rosa de Reus, que va morir per un incendi provocat per una espelma… Nosaltres ens preguntàvem com era possible que els nostres informes no poguessin detectar quins incendis estaven vinculats a situacions de vulnerabilitat.
Els bombers som uns observadors privilegiats, que podem detectar indicis subjectius quan entrem a una llar en un incendi; som els primers que entrem i, a l’hora d’investigar, hauríem de ser els primers també a detectar situacions de vulnerabilitat i pobresa energètica. Així que vam començar a treballar amb indicadors que poguessin ser plasmats als informes i que permetessin derivar aquests casos a serveis socials, a poder ser, abans que sobrevingui la desgràcia.
Una vegada ja heu intervingut en els incendis, que serien la incidència més greu, quins són aquests indicadors en els quals es basa la investigació?
Primer hem de deixar clar que no es donen tantes investigacions com caldria: només s’investiga un 15% dels incendis domèstics, mentre que dels incendis forestals s’investiga el 100%. Aleshores, quan anem a un foc d’habitatge, l’apaguem i ja està, i als nostres informes no surt res. Les companyies d’assegurances, que són els qui fan els seguiments de sinistralitat, diuen que en més del 50% de sinistres de focs no es pot determinar, mitjançant els informes dels bombers, quines n’han estat les causes.
I es podrien determinar amb una investigació pertinent?
Sí, amb uns indicadors molt senzills, com l’estat de la llar -si és infrahabitatge o no-, l’estat de confort, les humitats, l’aïllament, l’estructura o l’estat dels subministraments. Si no en tenen i fan escomeses de llum, gas i aigua o si, encara que en tinguin, no els fan servir per por a no poder fer front a les factures. També s’haurien de tenir en compte factors psicosocials com l’entorn, la xarxa familiar, si es tracta de gent vulnerable dins el circuit de serveis socials…però, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, que sí que ha fet servir aquests indicadors, més del 80% de casos detectats de vulnerabilitats no estaven dins el circuit de protecció dels serveis socials.
En el cas dels Bombers, quan detecteu un cas és perquè ja s’ha donat un incident. Vau signar un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, juntament amb l’Aliança per la Pobresa Energètica, segons el qual les administracions es comprometien a investigar. Fins on sabem, Barcelona el compleix i la Generalitat no.
L’Ajuntament de Barcelona el va començar a aplicar l’any passat i ja està explotant dades del servei de Bombers. Pel que fa a la Generalitat, més enllà del compromís signat pel conseller Jordi Jané, es va començar a fer un vídeo divulgatiu i aquí va quedar tot. Ara per ara, en els nostres informes encara no es registren situacions de vulnerabilitat. Podríem donar la veu d’alarma, però no. De vegades, de forma particular, hi ha comandaments de bombers que es posen en contacte amb serveis socials o policia local per a traslladar situacions puntuals que han vist de servei, però per part de l’administració està tot parat.
Hem intentat engegar-ho amb el nou equip, però ens han demanat més temps, com sempre. I estem convençuts que tindrem més víctimes de pobresa energètica que passaran desapercebudes per l’administració i pels mitjans de comunicació.
Comentaves que de vegades feu intervencions que us permeten detectar indicadors de vulnerabilitat. Quins són?
Quan atenem a gent gran, que cau a terra, que viu sola i, arran d’accidents com aquests, passen a ser dependents i t’adones que queden aïllats als seus habitatges. Nosaltres podem detectar quan el seu estat cognitiu comença a derivar en Diògenes, o en síndrome de Noé [trastorn psiquiàtric que consisteix a acumular un gran nombre d’animals de companyia sense proporcionar-los les cures adequades]. Són situacions que podríem, hauríem, de traslladar a serveis socials de manera automàtica.
No hi ha cap protocol?
Cap ni un. Nosaltres acudim a l’incident i és la policia local la que s’encarrega, si s’encarrega, d’activar alarma a serveis socials. Això si hi són.
No hauríeu d’anar acompanyats sempre de policia local en aquests casos?
En teoria quan accedim a un habitatge hi haurien de ser per aixecar una acta, però tampoc hi ha protocol. Per això és tan important que els Bombers, que som els que hi som sempre, tinguem unes pautes de derivació; no parlem de valorar nosaltres si estem davant d’un cas de pobresa energètica o vulnerabilitat, només demanem que se’ns reconegui la condició d’observadors privilegiats per poder traslladar una sospita a qui s’encarregui de donar la protecció que la llei hauria de donar.
Per donar alguna dada més: dèieu que el 2016 s’havien augmentat en un 18% els incendis domèstics i en un 20% els casos d’intoxicació. En un escenari ideal, donades aquestes dades, si poguéssiu fer la carta als reis, què demanaríeu?
Primer, prevenció. Hi ha molts municipis en els quals a la gent vulnerable se’ls instal·len detectors de fum o fuites de gas, però cada vegada ens trobem més que aquestes persones estan fora dels circuits als quals arriba la informació. Per a nosaltres, demanaríem informació i formació perquè quan entrem a una llar puguem detectar situacions de vulnerabilitat. I donar resposta. I ja no entro en el tema dels proveïdors d’energia perquè si ho fes, la llista s’allargaria.
T’he demanat una carta als reis, no només a l’administració…
Doncs, als proveïdors d’energia els demanaríem que compleixin la llei 25/2014 contra la pobresa energètica i que destinessin molts dels seus guanys a protegir una part de la població que no pot ser susceptible de convertir-se en negoci.
Passant a parlar de fets que sí que es compleixen, l’Ajuntament de Barcelona és un dels actors que sí que ha complert l’acord de les investigacions. Quines facilitats donen consistoris com aquests?
En aquest parc depenem de la Generalitat, així que no tenim tots els detalls, però sabem que han format els seus bombers i comandaments i que, ara per ara, està funcionant. Però encara tenim una assignatura pendent amb els Bombers de Barcelona, i és que ningú d’ells no s’atreveix a dir que una mort és vinculada a pobresa energètica. Detecten situacions de vulnerabilitat, però oficialment no vincularan una mort a la pobresa energètica. I crec que això és molt important: és com quan als anys 80 no teníem violència masclista, sinó que eren homicidis o crims passionals. Fins que no es van vincular aquells assassinats a la violència masclista no es va poder treballar per a trobar-hi solució. Quan algun ajuntament vinculi una mort o un incident a la pobresa energètica, començarem a posar-hi fil a l’agulla.
És important, també, que les persones encarregades de detectar aquests casos, com sou els bombers, tingueu unes condicions laborals òptimes. Com és la vostra situació?
Precària. Ara estàs a un dels parcs més moderns de Catalunya. Te’n faries creus de les mancances que tenim; si viatges veuràs parcs que cauen, literalment, bombers que estan a barracons perquè no tenen parcs, una plantilla envellida amb una mitjana de 50 anys i parcs mòbils encara més envellits. A Terrassa, per exemple, un parc important que dóna servei al cinturó metropolità, tenen vehicles de primera sortida amb més de 28 anys, quan als cossos moderns d’Europa la vida dels vehicles és de 15 anys.
Les nostres reivindicacions són només per a poder donar servei públic i de qualitat, que és del que els agrada presumir als polítics, encara que no sigui veritat. Durant el pont de desembre vam tenir parcs tancats perquè no hi havia bombers, com el de Torelló i la Jonquera, però és que cada dia molts parcs estan sota mínims. I amb això parlo de parcs amb 4 bombers i que en falti només un. Són situacions molt dramàtiques que poden derivar en accidents, no només per als treballadors, sinó també relacionats amb les prestacions d’auxili que donem. Si mentre hi ha tres bombers treballant per a rescatar una persona que ha caigut a casa es dóna un foc a un habitatge en el mateix municipi, no el podrem atendre. Portem des del 2009 sense inversió i sense noves promocions.
No heu tingut cap estesa de mà per part del nou Govern, que per altra banda, ja no és tan nou?
Són els de sempre. Les mediacions que van aturar la vaga del dia 12 de desembre dels treballadors públics, en què es va acordar el pagament de les pagues extra, malpenso que són acords que com els que es van fer amb els metges. A última hora i excusant-se amb els pressupostos. No podem esperar al fet que els polítics es posin d’acord; les víctimes d’un incendi no poden esperar als interessos partidistes; la senyora que cau a casa i acaba morint en solitud no pot esperar que els interessos d’uns pocs derivin en més o menys recursos per a un servei públic tan essencial com és el dels bombers.
