Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha procedit a encapsular mitjançant una substància adhesiva de les planxes de fibrociment que recobreixen la coberta de la nau d’andanes de l’estació de Metro de La Verneda, a la línia 2. La mesura s’ha pres per garantir que no hi hagi despreniments de fibres amb components d’amiant en el cas hipotètic d’una manipulació o ruptura o de les planxes, segons un comunicat de l’empresa.
En cas de La Verneda la superfície que s’ha protegit és d’aproximadament 700 metres quadrats, segons fonts de CGT de Catalunya. En una altra estació de la línia 2 de Metro de Barcelona també s’han inventariat plaques del mateix producte que a la Verneda, afirma el sindicat. També consten en els inventaris planxes al passadís de l’enllaç L3 a L4 de l’estació de Passeig de Gràcia i a les parets de l’andana de l’Estació de La Pau.
L’empresa pública de transports recorda que el 2019 aquests elements seran retirats definitivament dins del pla de desamiantació de les infraestructures de la xarxa de metro. Fins aleshores, es realitzaran inspeccions de la subjecció de la coberta i es faran les actuacions de manteniment preventiu necessàries.
TMB ha informat al comitè de Seguretat i Salut que s’han pres mostres de 203 cotxes dels 210 que integren les sèries 3.000 i 4.000, els més antics de la flota. D’aquests, en 93 vagons, el 44,2%, “s’ha localitzat un component derivat de l’amiant, en una baixa proporció, en estat no friable (que no desprèn fibres) i ben conservat, raó per la qual no representa cap perill per a les persones usuàries ni per als empleats de l’operació”, diu la nota oficial.
D’altra banda, s’han fet reconeixements mèdics específics a 140 integrants de la plantilla de Metro per la seva potencial exposició a les fibres d’amiant, dels més de 600 previstos. La realització d’aquestes revisions i el seu estudi mèdic mitjançant una tomografia axial computeritzada d’alta resolució (TACAR), una tècnica de diagnòstic per la imatge més sensible que la radiografia de tòrax, permetrà diagnosticar lesions toràciques de forma precoç.
La TACAR permet descartar o detectar patologies relacionades amb l’amiant. D’entre les no malignes, les més habituals són les plaques pleurals, amb o sense calcificacions, que son engrossiments locals de la pleura. De fet, son la manifestació més comuna de l’exposició a l’amiant i entre el 3% i el 14% de treballadors exposats les poden tenir, tot i que també poden produir-se per altres causes, diu l’empresa.
La companyia en la seva línia de transparència assegura que: “durant aquest procés de vigilància específica per l’exposició a l’amiant, es previsible que es detectin ocasionalment malalties respiratòries, cardiovasculars, tiroides, renals o d’altres no relacionades amb l’exposició a les fibres d’asbest”..
Quan s’acabi el procés de revisió, els resultats es comunicaran al Departament de Salut de la Generalitat, que en cas de detectar patologies com asbestosi, fibrosi pleural difusa amb restricció respiratòria, fibrosi del pericardíac difusa amb insuficiència cardíaca, neoplàsia maligna de bronqui i pulmó, mesotelioma o càncer de laringe causades per l’amiant, es notificaran com a malaltia professional tal com preveu la llei.
