Els dos sindicats amb més presència a la sanitat privada de Catalunya: CCOO i UGT, han fet una concentració davant de la seu d’ACES, la patronal majoritària del sector. Així han volgut exterioritzar el seu malestar en relació amb la marxa de la negociació del conveni col·lectiu. Més d’un centenar de delegades i delegats s’han concentrat i han tallat uns minuts el carrer on hi ha la seu de la patronal.
Patronals i sindicats estan en un estira i arronsa en relació amb els increments salarials a aplicar els pròxims tres anys. Oficialment tant uns com altres prenen els pactes de l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva, però no interpreten el pacte de la mateixa manera.
El pacte fixa que l’increment per als pròxims anys s’ha de situar en el 4%. No obstant això, les empreses en la seva proposta han plantejar que l’augment del 2018 sigui zero i allargar l’aplicació del conveni fins a l’any 2021. Cal dir que un 1% de l’increment aniria per al que es coneix com a foment de la carrera professional, però la patronal ho limita a només dues categories: metges i infermeres.
A aquesta oferta els sindicats han respost reclamant el que consideren que és la lectura correcta de l’AENC. Així volen una pujada salarial en tots els conceptes del conveni del 2% retroactiva a gener de 2018, i 2% per a 2019 i 2020. A més, un 1% addicional per a la carrera professional de totes les categories.
Davant la disparitat de posicions, la patronal va anunciar que estudiaria la posició dels sindicats, sense que se sàpiga si l’ha acceptat.
Les treballadores i els treballadors de la sanitat privada de Catalunya fa temps que reclamen que s’equipari la seva situació tant salarial com de condicions de feina amb la dels treballadors de la resta de la sanitat del país.
En segon lloc reclamen des de fa temps un augment de plantilles per fer front a la pressió que noten en el servei que els últims anys, amb les retallades que han afectat la sanitat pública i la sanitat concertada s’ha incrementat. Ho ha fet per dues vies. Una per l’augment de persones que s’han d’atendre i la segona per la falta de personal, ja que no se substitueixen moltes de les baixes que es produeixen.
Finalment, els treballadors reclamen més estabilitat a la feina i, al mateix temps mecanismes que permetin conciliar la vida personal i familiar.
