Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El futur del treball a occident requereix la renovació del pacte social que es va donar a finals de la segona guerra mundial, segons ha indicat el catedràtic d’Economia Anton Costas, en la presentació del «Llibre blanc del futur dels treballs». A l’acte hi ha participat també el tinent d’alcaldia de l’ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello; Maria Luz Rodríguez, professora de Dret del treball de la Universitat de Castella-la Manxa i exsecretària d’Estat de Treball i Sara Berbel, directora general de Barcelona Activa, el lloc on s’ha desenvolupat la presentació.
Costas, en la seva intervenció, ha desvinculat el deteriorament de l’ocupació dels nous descobriments científico-tècnics, com la digitalització: «no hi ha evidència empírica que justifiqui aquesta temença», ha dit.
També ha desvinculat Costas la pèrdua de qualitat del treball assalariat amb la globalització. Ha explicat que mentre a Espanya després de cada període de gran creixement s’ha produït una depressió econòmica molt forta que ha afectat durament l’ocupació, altres països han minimitzat aquesta circumstància i després d’un període de vaques grasses han passat amb relativament pocs costos la crisi econòmica. Aquest comportament diferencial el va justificar el catedràtic per la política macro econòmica seguida a l’Estat espanyol respecte a la que en circumstàncies semblants han conduït altres països.
En opinió del catedràtic, els últims anys s’ha trencat el contracte social establert a la fi de la segona guerra mundial: «aquest acord suposava que els partits d’esquerres deixaven de ser anticapitalistes a canvi de propiciar un estat de benestar». Aquest pacte suposava un compromís per part de les empreses de pagar salaris dignes als seus treballadors i facilitava altres dos elements claus, evitar la pobresa dels més grans i apostar per la igualtat d’oportunitats, fet que era possible per l’accés a l’educació i a la sanitat públiques.
Per tant, Costas ha advocat per crear una nova teoria política de l’empresa que permeti adaptar les necessitats de competitivitat al paper social que també han de jugar les empreses. «Només així es poden afrontar els efectes del populisme», que Costas ha vinculat amb la por dels treballadors al deteriorament de les condicions socials fruit del trencament del contracte social de la postguerra.
Per la seva banda, Pisarello ha defensat l’oportunitat de l’elaboració del llibre blanc del treball, tot indicant que «fa falta una mirada llarga» sobre aquest problema.
Ha considerat oportuna la distinció que en el llibre, coordinat per Alternativas Económicas, es fa entre treball i ocupació remunerada. Efectivament hi ha una part del treball com és el domèstic que si no existís, faria gairebé impossible el funcionament normal de l’economia. Ha criticat els efectes nocius que ha suposat per al treball la desregulació financera.
D’altra banda, el responsable polític ha defensat l’existència d’una economia plural, que estaria formada per altres formes més enllà de les capitalistes, com les cooperatives, fundacions o associacions, que a la capital de Catalunya representen el 7% del PIB.
A més, Pisarello ha advocat per usar des del sector públic les palanques que ajudin a fer canvis econòmics profunds, «com l’impuls de sectors industrials estratègics, o ajudar a partir de la contractació pública a millorar les condicions socials de les persones, com és el cas de la decisió municipal de vincular els contractes públics a salaris que almenys siguin de mil euros al més i amb contractes de sis mesos com a mínim», ha explicat.
