Tot i els anuncis de millora econòmica, Catalunya continua patint l’emigració de joves per motius laborals. A finals de 2017 el nombre de catalans i catalanes d’entre 15 i 34 anys que viuen a l’estranger va augmentar en 76.658 persones, el 25,34% del total. En conjunt, l’emigració jove des de Catalunya va créixer l’any passat un 6,38%, segons les dades proporcionades per Elena Ferrero, portaveu d’Avalot, l’entitat de joves de la UGT de Catalunya.
Si es mesura l’emigració de joves des de l’any 2009, quan va començar la crisi econòmica, el nombre de joves que han marxat a l’estranger, a buscar-se la vida ha augmentat un 115,63%, fins a totalitzar 41.108 persones joves.
L’estudi d’Avalot determina la procedència dels i les joves que han marxat a l’estranger. La majoria, 60.545 procedien de la demarcació de Barcelona. De la de Girona procedien 6.256. De la demarcació de Tarragona 5.449 i de la de Lleida 4.396.
L’organització juvenil de la UGT de Catalunya ha comptat també quina demarcació mostra una sortida de joves a l’estranger percentualment més important. En concret, a Girona el creixement de l’emigració de joves durant l’exercici anterior va ser del 10,60%. Tarragona va registrar un increment del 7,86% i Lleida del 2,3%. Pel que fa a Barcelona no hi ha dades sobre aquest extrem.
Gironins a França, Barcelonins a Argentina
Cada territori català té unes característiques pel que fa al lloc on marxen els joves a treballar. Així, el país preferit pels gironins i gironines és França, potser per la proximitat geogràfica, igual com passa a Tarragona. A Lleida l’emigració es produeix majoritàriament cap a Andorra. Pel que fa a Barcelona el país de destí de la majoria dels que marxen és l’Argentina. En aquest sentit una explicació possible és que aquests joves siguin espanyols de primera generació amb arrels al país americà que retornin al seus orígens per millorar la situació econòmica i les seves perspectives vitals.
L’explicació d’aquest flux imparable d’emigració de persones joves Avalot la vincula amb les males condicions laborals que es donen a l’Estat espanyol i a Catalunya. En aquest sentit, en el primer trimestre de 2018 171.900 persones d’entre 15 i 34 anys es troben en situació d’atur al Principat, són el 37,47% de tots els aturats.
Un altre element destacat per Elena Ferrero és el problema que per l’ocupabilitat dels joves té la seva sobrequalificació. En aquest sentit, el 2017 un 37,9% de joves amb un alt nivell de formació treballava en feines que demanaven una formació inferior.
Però, és especialment sagnant la situació pel que fa a la seguretat a la feina dels joves que treballen aquí. El 50,1% dels joves té contracte temporal i el 28% ho fa a jornada parcial. Cal recordar que 4 de cada 10 contractes temporals firmats per joves tenen una durada màxima igual o inferior a un mes.
Fomentar el retorn
Avalot considera imprescindible per la millora de l’economia del país el retorn dels joves més preparats de la història de Catalunya, per això reclamen potenciar plans de foment de l’ocupació juvenil, tant d’iniciativa pública com privada. Seria interessant, explica Ferrero, que s’intentessin acostar al màxim les necessitats de les empreses amb la formació dels joves.
Un element decisiu per fomentar el retorn seria la derogació de la reforma laboral, que en opinió de Ferrero no ha fet mes que incrementar l’atur i la precarització de “les treballadors que tenen feina”.
1 comentari
Els joves marxen perquè no Hi ha treball,no hi ha recerca en investigació, i el seu futur és molt incert. No tenen cap estabilitat laboral.