Catalunya ha registrat un descens de l’atur registrat de 15.376 persones el mes de juny, que significa una reducció de la desocupació del 4%
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir El Homrani, ha qualificat de «molt bones» les dades de reducció de l’atur registrat del mes de juny, destacant que es tracta «del tercer millor dels últims deu anys». Tanmateix ha mostrat la seva preocupació per «l’atur de llarga de durada», i ha anunciat «esforços perquè els col·lectius més vulnerables rebin orientació i acompanyament per tornar al mercat de treball amb les polítiques actives d’ocupació del SOC».
Així i tot, El Homrani ha destacat que aquest descens «va acompanyat de problemes greus». En concret, ha assenyalat que «només el 12,5% de la contractació és indefinida i, per tant, cal abordar la qualitat de l’ocupació». El mes de juny passat s’han signat a Catalunya 322.935 contractes laborals, dels quals 40.479 han estat indefinits (12,5%) i 282.456 temporals (87,5%). La contractació ha crescut un 6,3% (19.130 més) i han augmentat amb més força els contractes temporals, un 7,1% (18.834 més) que els indefinits, un 0,7% (296 més).
També ha mostrat la seva inquietud pel manteniment de «l’augment de la contractació d’homes per sobre de la de dones». Segons les dades fetes públiques aquest 3 de juliol, l’atur ha baixat en 9.063 persones en el cas dels homes (-5,5%) i en 6.313 (-2,9%) en el cas de les dones, situant la xifra total d’aturats de cada gènere en 156.805 i 213.387 respectivament. Respecte a l’any anterior, la desocupació ha baixat en els homes (-13.059, és a dir menys 7,7%) i en les dones (-8.137 que representa una disminució del 3,7%).
El Homrani ha recordat que el SOC gestionarà enguany 331 milions d’euros –que beneficiaran unes 240.000 persones– per ajudar els col·lectius més vulnerables, entre els quals les persones en atur de llarga durada «per orientar-les i acompanyar-les per aconseguir tornar al mercat laboral». Finalment el conseller ha insistit en la necessitat que el Govern espanyol abordi la situació creada per les dues últimes reformes laborals que «han estat les que han impulsat la precarietat».
