La CSI alerta que els treballadors perden el seu espai democràtic mentre la cobdícia empresarial avança sense control
El 65% dels països exclouen treballadors de la legislació laboral. El 87% han vulnerat el dret de vaga. El 81% deneguen a alguns o a tots els treballadors la negociació col·lectiva. Dels 142 països examinats, 54 deneguen o limiten la llibertat d’expressió i de reunió. El nombre d’Estats en què les persones treballadores estan exposades a violència física i amenaces ha augmentat en un 10% (de 59 a 65), incloent-hi Bahrein, Hondures, Itàlia i Pakistan. El nombre de països on s’ha arrestat i detingut treballadors van passar de 44 el 2017, a 59 el 2018. Brasil, Xina, Colòmbia, Guatemala, Guinea, Mèxic, Níger, Nigèria i Tanzània són llocs on s’ha assassinat treballadors.
Aquestes són algunes de les dades que consten a l’informe Índex Global dels Drets de la CSI 2018: Reducció de l’espai democràtic i cobdícia corporativa sense fre, elaborat per la Confederació Sindical Internacional (CSI). En el document es detalla que la pitjor zona per als treballadors és l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica. Segons el rànquing de la CSI, ls pitjors països des d’una òptica laboral són l’Aràbia Saudita, Algèria, Bangladesh, Cambodja, Colòmbia, Egipte, Filipines, Guatemala, Kazakhstan i Turquia.
Espanya, al mateix nivell que Burkina Fasso, Libèria o Sri Lanka
La CSI classifica els països pel que fa a les violacions de drets i llibertats dels treballadors en sis franges: esporàdiques, repetides, regulars, sistemàtiques, drets no garantits i drets no garantits per la desintegració de l’Estat de dret. En aquest apartat hi figuren Burundi, Eritrea, Líbia, Palestina, República Centreafricana, Síria, Somàlia, Sudan, Sudan del Sud i el Iemen. Espanya està al grup 3 (violacions regulars), al mateix nivell que països com Albània, Austràlia, Bulgària, Burkina Faso, El Salvador, Rússia, Jordània, Libèria, el Marroc, Moçambic, Nepal o Sri Lanka. També hi són el Regne Unit i Veneçuela.
La Confederació explica en el seu informe que fa més de 30 anys que «recopila informació sobre les violacions dels drets dels treballadors a la sindicalització i a la negociació col·lectiva a tot el món». Aquest és el cinquè any en què la CSI presenta els resultats a través de l’Índex Global dels Drets, «que aporta un enfocament únic i exhaustiu sobre la manera en què les lleis governamentals i les pràctiques empresarials han deteriorat o millorat en els 12 mesos precedents.»
A Europa es paga el llast per les mesures d’austeritat
Per regions, la pitjor és l’Orient Mitjà i l’Àfrica del Nord i la millor, Europa. Sobre aquest continent s’assenyala que «les persones treballadores segueixen sofrint la persistència dels efectes negatius de les mesures d’austeritat que pràcticament van desmantellar els marcs existents de negociació col·lectiva, especialment en països afectats per les polítiques imposades per la Troica (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), com Portugal, Espanya i Grècia».
Europa s’ha caracteritzat en el període 2017/18 «per un declivi en el respecte del diàleg tripartit, que ha soscavat la governança del mercat laboral.» La CSI afirma que el 58% dels països vulneren els drets de la negociació col·lectiva. Que tres quartes parts dels estats no van respectar el dret de vaga. I que el 20% exclouen treballadors de la legislació laboral. A Espanya es destaquen la persecució de sindicalistes per haver participat en la vaga general de 2012 que, en alguns casos, s’enfronten a penes de fins a set anys de presó.
Violència i repressió contra treballadors i sindicalistes a l’Amèrica Llatina
A Amèrica –o les Amèriques, com s’especifica a l’informe–, els principals problemes són a l’Amèrica Llatina, que «segueix plagat per un clima generalitzat d’extrema violència i repressió contra els treballadors i sindicalistes». Així, per exemple, a Colòmbia, el 2017 van ser assassinats 19 sindicalistes. Guatemala, des de 2004, en du ja 87. Al Brasil tres dirigents van perdre la vida en un context de creixents tensions en les relacions laborals.
A l’Àfrica, el problema principal és el deteriorament de les situacions humanitàries, «amb conflictes profundament arrelats. Amb països com Burundi, la República Centreafricana, Eritrea, Somàlia i Sudan del Sud, que han de batallar a fons per mantenir l’Estat de dret als seus territoris». Al 65% dels estats africans, els treballadors s’exposen a patir violència física.
A la zona de l’Àsia-Pacífic, «la violència física i la intimidació són pràctiques habituals per impedir l’establiment de sindicats». A l’informe es detallen un gran nombre d’accions repressives. Fins i tot al document es recull el testimoni d’un treballador indonesi que acusa Samsung «de recórrer a la màfia, a la policia. Compra l’exèrcit, la policia, el Govern».
El pitjor lloc del món per als treballadors
Sobre l’Orient Mitjà i el nord d’Àfrica, la CSI afirma que «segueix sent la pitjor del món per als drets dels treballadors. L’assot de la guerra segueix devastant Líbia, Palestina, Síria i Iemen, privant a milions de persones de la protecció bàsica i arrabassant-los els seus drets i llibertats». A Algèria i Egipte, els intents d’establir un moviment sindical independent han estat sistemàticament esclafats per les autoritats.
Als països del Golf, «la gran majoria de les persones treballadores, és a dir, els migrants, continuen exclosos de la cobertura de la legislació laboral en virtut del sistema de la kafala. Els treballadors migrants s’han trobat sistemàticament exposats a l’explotació i a greus abusos físics i psicològics anàlegs al treball forçós i l’esclavitud». Així, a l’Aràbia Saudita, 49 extreballadors del BinLadin Group «van ser condemnats el gener de 2017 a rebre 300 fuetades a més de condemnes de fins a quatre mesos de presó» per haver tingut la gosadia de reclamar el pagament de salaris endarrerits.
Pressions empresarials per obtenir lleis més regressives
Finalment, l’informe conclou assenyalant les tres tendències que es detecten globalment en el respecte als drets dels treballadors. En primer lloc es destaca la reducció de l’espai democràtic que fa que«l’espai civil continuï reduint-se a tot el món, i el treball decent i els drets democràtics es vegin afeblits en pràcticament tots els països, mentre que la desigualtat continua en augment.»
En segon lloc hi ha una influència empresarial il·limitada per la qual «empreses i inversors estrangers pressionen per a l’adopció de mesures regressives a la legislació laboral, cosa que el 2018 encara és més visible». En molts països, «el diàleg social tripartit s’ha vist retallat i els drets dels treballadors severament soscavats.» La tercera pota seria el poder legislatiu, on si bé és cert que en alguns llocs s’han fet legislacions progressistes que han contribuït a millorar els drets dels treballadors, en altres ha estat tot el contrari, amb normatives regressives dels drets i capadores de la capacitat d’actuació dels sindicats.
