La industria 4.0 suposarà la destrucció d’ocupació poc qualificada a gran escala que caldrà combatre amb polítiques de repartiment del temps de treball i de la riquesa
La quarta revolució industrial suposarà un gran canvi en les competències professionals dels treballadors. Aquesta és una de les constatacions que es desprenen de l’Informe sobre la Indústria 4.0 a Barcelona; perspectives i propostes, que ha elaborat el Consell Econòmic i Social de Barcelona (CESB). El treball –que ha portat un any de feina– ha estat elaborat a partir del que diuen altres estudis similars i aplicant-ho a la realitat de la capital catalana.
Indústria 4.0 és un concepte aparegut a la Fira Industrial d’Hannovermesse, a Alemanya, i implica el desenvolupament tecnològic i industrial, la digitalització dels processos i mitjans de producció, i la combinació de sistemes encastats, robòtica, internet, etc. La presidenta del CESB, Marina Subirats, ha destacat en la presentació de l’informe, que «canviaran moltes coses i ens hem de començar a preparar; cal que la ciutat es vagi mentalitzant sobre el que això suposarà».
Si partim que la primera revolució industrial va ser la del Vapor, a finals del Segle XVIII; que la segona va ser l’Elèctrica, a finals del Segle XIX; i que la tercera va ser l’Electrònica, a finals dels anys 60 del Segle passat, amb aquesta quarta revolució, la 4.0, «veurem que totes van provocar grans canvis polítics i socials». Una de les conseqüències d’aquest procés serà «que unes màquines connectades entre si generaran coneixement».
Entre la desregulació laboral i la computació
L’arribada de la mecanització a una gran part de l’activitat econòmica provocarà, segons l’informe del CESB, «una desregulació del mercat de treball i un canvi en les relacions laborals». També generarà «volatilitat geopolítica, expansió d’internet i del núvol, avenços en la computació i els Big Data, la popularització de l’economia col·laborativa, la flexibilitat del mercat laboral o la transició a unes economies més verdes conscients de les limitacions dels recursos naturals».
L’estudi reconeix que aquest procés comportarà un augment de la desocupació. Així, a les cinc economies més importants d’Europa –França, Alemanya, itàlia, Espanya i el Regne Unit–, els efectes de l’automatització dels llocs de treball provocaran la pèrdua de la feina «a l’equivalent a 54 milions de treballadors a temps complet i més d’1,9 bilions de dòlars en salaris». A escala global podria afectar el 49% de les hores de treball.
Per contrarestar aquesta caiguda de l’ocupació es destaca que apareixeran nous perfils professionals per gestionar tota aquesta automatització. Però així i tot no està clar que el balanç entre les dues dinàmiques sigui positiu. La prova és que el CESB planteja que «els agents econòmics i socials hauran de definir un nou model de relacions laborals perquè els beneficis associats a la indústria 4.0 es redistribueixin de manera equitativa i garanteixin que cap persona quedi sense una adequada protecció del dret laboral». També apunta que «caldrà abordar la redistribució de la riquesa generada».
Que cotitzin els robots?
Una qüestió que es deriva dels canvis que s’acosten és la de la jornada laboral sobre la qual cada cop hi ha més experts que plantegen la necessitat de reduir-la. Subirats ha afirmat que altres grans debats que caldrà afrontar són en matèria de formació i de gestió de la transformació «com la jubilació, ja que caldrà veure com es paga». Sense dir-ho explícitament en l’informe, des del CESB s’estan referint a la Renda Garantida Universal i a la possibilitat que les empreses cotitzin a la Seguretat Social pels robots que facin servir com a substituts de la mà d’obra. De fet, aquesta és una proposta que ja han fet diversos experts d’arreu del món.
Subirats ha reconegut que «calen solucions de caràcter social i hi estem treballant. S’està parlant del salari mínim garantit i de propostes de repartiment del temps de treball». Després de l’estiu, ha afegit la presidenta del Consell «començarem a parlar-ne. Ha d’haver-hi un repartiment de la riquesa.» És un debat plantejat a escala mundial en el qual des d’àmbits diversos s’assumeix que cal trobar solucions tot i que fins ara encara no hi ha cap fórmula definitiva.
Una dificultat afegida és traslladar les macroxifres d’impacte global a una escala local. Els experts del CESB han afirmat que la indústria 4.0 afecta un 4,4% del PIB de Barcelona –un 7% en l’àmbit metropolità– però això «és difícil traslladar-ho a un càlcul dels llocs de treball afectats perquè no a totes les empreses això s’implementarà de la mateixa manera».
Noves habilitats i competències tecnològiques i personals
Una altra dada d’interès d’aquest informe es refereix al potencial d’automatització basat en tecnologia ja demostrada als Estats Units i diu que menys d’un 5% de les feines seran 100% automatitzades. També que el 60% de les ocupacions tindran almenys un 30% de les seves activitats automatitzades. L’estudi inclou prediccions sobre les habilitats que caldrà desenvolupar, les competències tecnològiques, tècniques i personals que s’hauran d’adquirir i les necessitats formatives que es derivaran d’aquesta transformació.
El treball del CESB destaca finalment el paper pioner d’Alemanya en Indústria 4.0 però que en el conjunt de la Unió Europea no hi ha encara cap estratègia comuna definida. En el cas espanyol es constata la paràlisi dels darrers temps fruit de la situació política «i els pocs recursos que ha destinat fins ara a desenvolupar els plans que hi ha dissenyats». En relació a Catalunya, el Consell assegura que Barcelona i l’àrea metropolitana «tenen potencialitats per liderar els canvis necessaris» però adverteix que hi ha febleses «que cal corregir, com el compliment d’acords i pactes, la consolidació de la innovació social i educativa, i el finançament i les polítiques públiques industrials».
