Les diferents mobilitzacions convocades per a avui 1 de Maig, Dia Internacional del Treball, tenen el denominador comú de reclamar la millora generalitzada de salaris i de pensions amb l’argument que la millora de l’economia no ha arribat encara a la classe treballadora en actiu ni tampoc a les persones jubilades. Els sindicats han estat els darrers dies escalfant motors per promoure l’assistència a les manifestacions. Tot plegat, sense descartar que més endavant pugui haver-hi una vaga general. De fet, els sindicats apunten que aquest 1 de Maig arriba molt marcat per l’èxit del 8 de Març, Dia de la Dona Treballadora. En aquest enllaç es poden consultar la trentena de convocatòries per a avui.
L’augment dels salaris, una ocupació de més qualitat, unes pensions dignes i acabar amb la bretxa salarial entre homes i dones són les principals reivindicacions que els sindicats CCOO i UGT han marcat per a les mobilitzacions de l’1 de Maig, Les dades aportades pels sindicats per justificar la necessitat de la mobilització assenyalen que el 90% dels contractes que es fan són temporals. Que un de cada quatre tan sols dura una setmana. Que la contractació a temps parcial no para de créixer i que, a més, en un 74% és de dones, la qual cosa ho converteix en una de les causes principals de la bretxa salarial entre homes i dones, un dels eixos de la mobilització feminista del 8 de març passat.
En la presentació de les mobilitzacions, el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, va destacar que mentre l’economia «fa quatre anys que creix per sobre del 2%, els salaris no ho han fet igual, al darrer any, per exemple, va ser de l’1,4%» Pel dirigent de CCOO, «l’augment de la productivitat només es veu en el repartiment de dividends, que ha crescut en 15.600 milions d’euros des de 2008, i no en els salaris». Camil Ros, secretari general d’UGT de Catalunya, va acusar el PP i el seu Govern «de ser el principal perill per a les pensions, no ho és la demografia. Cal pujar-les totes, especialment les més baixes».
Per la seva banda, la Unió Sindical Obrera de Catalunya (USOC), ha convocat la manifestació de l’1 de Maig «pel creixement dels salaris i per les pensions». El sindicat recorda que «l’Estat espanyol és el tercer amb major desigualtat de la Unió Europea i on ha crescut més que en cap altre la desigualtat en l’última dècada. I ho és, perquè la factura d’aquesta crisi l’està pagant exclusivament la ciutadania, tot deixant molta gent sense feina, desprotegida, amb una pronunciada precarització del mercat laboral i un vertiginós descens de salaris i de les pensions.» La USOC reclama «una profunda reforma fiscal, l’aposta per un nou model productiu, una política industrial integral, un sistema de formació per a l’ocupació de qualitat, un pla estratègic per a l’energia, un nou projecte d’infraestructures, la persecució decidida del frau i acabar amb els paradisos fiscals, i l’establiment de polítiques d’igualtat».
La CGT de Catalunya, per la seva banda, surt al carrer «conscients que el 1r de maig és un dia més d’una lluita quotidiana al llarg de l’any, però alhora reconeixent que es tracta d’una data que simbolitza el combat de la classe treballadora de tot el món per construir un futur en plena llibertat i sense cap forma d’explotació.»
La Intersindical-CSC surt al carrer amb el lema «Alcem-nos per un salari mínim interprofessional de 1.200 euros». Finalment, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) recorda que mentre des dels poders es diu que l’economia està creixent, «la població en risc de pobresa arriba al 19,2%, la pobresa infantil a Catalunya s’enfila a un 30% i els desnonaments segueixen sent la norma mentre es dispara la bombolla especulativa dels lloguers.»
La situació política a Catalunya no queda fora de l’argumentari per a aquest 1 de Maig. La necessitat d’un Govern a Catalunya sorgit de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya del 21 de desembre passat és una reclamació de la majoria de les forces sindicals. Així, la jornada de mobilitzacions culminarà amb la convocatòria que ha fet la Marxa per la Dignitat a les sis de la tarda per un «1 de Maig contra la precarietat, treball i pensions dignes; contra la repressió, llibertat presos i preses».
En diferents convocatòries també es recull l’existència de més de 400 sindicalistes encausats o condemnats per haver participat en la darrera vaga general.
