Comissions Obreres de Catalunya considera que les dades de l’atur del 2017 mostren que, tot i la reducció, creix la precarietat i que l’economia es mou en un context de feblesa sense consolidar un model productiu nou.
El sindicat repassa les xifres: el desembre de 2017 deixa una xifra de 418.018 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa una reducció interanual del 7,9% (35.627 aturats i aturades registrats menys que fa un any). A Espanya són 3.412.781 les persones que resten desocupades, amb una reducció del 7,8%.
Respecte del mes anterior, l’atur registrat s’ha reduït en 4.444 persones aturades (-1,1%). La població menor de 25 anys registra una reducció de 1.705 joves sense feina, xifra que suposa una caiguda del 6% respecte del novembre i que a Catalunya hi hagi un total de 26.791 joves que cerquen feina sense èxit, afirma.
CCOO vincula la reducció de l’atur obtinguda a Catalunya, del 7,5%, en part a l’efecte desànim, que fa que en molts casos no es renovin les demandes d’ocupació.
Com fa mesos que ho remarca, CCOO es fixa en el fet que la desocupació «es redueix l’atur a tots els sectors respecte a ara fa un any, destacant el cas de la construcció i la indústria, que ho han fet amb una intensitat força superior a la resta».
Un altre element crític destacat per CCOO és que es manté la diferència de ritme en la reducció de l’atur entre homes i dones . «La recuperació del mercat de treball es tradueix en treball precari i en increment de les desigualtats», indica el sindicat.
En una repetició d’arguments ja remarcats, CCOO denuncia també que «continua l’abús de la contractació temporal evidenciant un mercat de treball inestable i amb una alta rotació laboral».
I què passa amb les persones que cobren prestacions perquè no tenen feina? CCOO afirma que «és preocupant que la meitat del pes de les prestacions sigui de caràcter assistencial, evidenciant la baixa qualitat del sistema de protecció per atur».
Les alternatives que proposa el sindicat es basen en quatre grans idees. Una és la defensa d’un nou model productiu, que no primi la precarietat i que aporti valor afegit i salaris dignes. En segon lloc planteja enfortir la negociació col·lectiva, fer que els increments del salari mínim siguin efectius i que en els convenis s’estableixin increments salarials per sobre de la inflació. Només així, opina el sindicat, es reforçarà la demanda interna. Com fa el sindicat des que es va imposar, reclama també la derogació de totes les reformes laborals que van deteriorar les condicions laborals i reduir els drets dels treballadors. Finalment, recorda CCOO la necessitat d’implantar polítiques d’igualtat lligades a polítiques d’ocupació, per tancar la bretxa salarial.
