Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les dades de l’Índex de Preus al Consum (corresponents a maig del 2019) mostren que els preus han pujat en termes interanuals un 1,9% en el conjunt d’Espanya i un 2,1% a Catalunya. I això tenint en compte que l’últim mes els preus han baixat en els dos àmbits territorials una dècima.
Si es té en compte que els increments mitjans dels convenis firmats aquest any a Catalunya reflecteixen un augment de l’1,36% s’entendrà que els sindicats majoritaris estiguin en peu de guerra. Tot i la teòrica millorar de l’economia, la capacitat adquisitiva dels treballadors disminueix.
Per tant, s’entendrà que s’hagin convocat mobilitzacions davant la seu de foment del Treball el 14 de juny, precisament per aconseguir augments de sous per sobre de la inflació i que els convenis tinguin clàusula de revisió salarial que garanteixi la capacitat de compra. Les accions es faran a les 12 a Via Laietana, 32 de Barcelona
A aquesta consideració global CCOO afegeix que aspectes com crítica la precarització del mercat de treball i, per tant, la manca de garantia d’ingressos laborals que permetin una vida digna, és resultat de la política laboral duta a terme, en especial, de la darrera reforma laboral.
Un altre element és la congelació de les pensions no contributives i de l’índex de referència per a les sol·licituds d’ajuts de protecció social són formes de retallada encobertes. Les polítiques d’austeritat continuen presents i perjudicant, especialment, la població més vulnerable.
Poder adquisitiu
Per a la UGT «els últims anys, els salaris a Catalunya han perdut molt poder adquisitiu. En canvi, els beneficis empresarials no s’han vist perjudicats, tot el contrari, aquestes rendes han recuperat els nivells del 2007; és a dir, que són les persones assalariades les que clarament han carregat els efectes de la recessió. La lleu recuperació s’està produint a expenses de la pèrdua de llocs de treball i reducció salarial mantinguda».
Els dos principals sindicats coincideixen a reclamar la derogació de les reformes laborals.
També reivindiquen plegats Increments salarials als convenis col·lectius d’entre l’1,8% i el 3%, tal com el nostre sindicat està defensant en el marc negociador de l’Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC).
UGT reclama també l’aprovació d’una norma que garanteixi la no pèrdua de capacitat adquisitiva de les pensions.
Per a CCOO cal la urgent revisió de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), congelat des del 2011, i que està excloent moltes famílies del dret a rebre prestacions de protecció social.
També per redreçar la situació es reclama un salari mínim a l’entorn dels mil euros. Polítiques de reactivació econòmica que produeixin feina de qualitat i una reforma fiscal progressiva per obtenir recursos econòmics per ajudar la represa.
