CCOO i UGT de Catalunya activen les seves organitzacions per engegar un moviment que impulsi la negociació col·lectiva en marxa fins a assolir els objectius d’increments salarials nets. Així ho han explicat els secretaris generals, Javier Pacheco i Camil Ros, abans de la reunió conjunta dels dos sindicats celebrada aquest dilluns, 12 de juny.
Les organitzacions sindicals catalanes no afluixaran la pressió per aconseguir l’objectiu d’increments salarials per sobre de la inflació prevista. Per això convoquen una concentració dimecres, 14 de juny davant la seu de la patronal Foment del Treball.
L’acció pretén assolir dues fites coincidents. La primera és impulsar en l’àmbit estatal el desbloqueig de la negociació sobre els increments salarials, que es duen a terme entre CCOO, UGT i la CEOE. El segon objectiu és impulsar sortides positives per als treballadors en els principals convenis que està en marxa a Catalunya. Un conveni clau en aquest sentit és el d’hostaleria, amb més de 500.000 persones afectades.
La negociació col·lectiva a Catalunya avança amb un ritme molt lent i poc satisfactori des del punt de vista sindical. Els increments de salaris pactats fins a l’abril són de l’1,36%. En aquest període els preus han superat aquesta millora. Per això la convocatòria de noves mobilitzacions: «per aconseguir un salt qualitatiu», afirmen els líders de CCOO i UGT.
En l’àmbit confederal les posicions entre els sindicats i la gran patronal són també distants. Els sindicats han plantejat uns augments entre un 1,8% i un 3%. A aquesta posició afegeixen l’exigència d’una clàusula de garantia salarial en cas que la inflació superi les previsions.
Per la seva banda, la CEOE, en la seva darrera oferta planteja augments salarials en una forquilla situada entre l’1,5% i el 2,5%. Però, a més inclou en aquest paquet exigències col·laterals com acords en relació amb l’absentisme, les baixes mèdiques o les mútues.
Les mobilitzacions que s’iniciaran a Catalunya volen pressionar en favor d’un acord en l’àmbit general i també en els convenis en marxa tenen voluntat «d’aconseguir un salt endavant» pel que fa a la millora salarial, va dir Pacheco. Tanmateix, el secretari general de CCOO té clar que al Principat hi ha uns 600.000 treballadors i treballadores el salari dels quals depèn de convenis d’àmbit estatal. No obstant això, les renovacions dels convenis d’àmbit català es fan a partir de l’anàlisi de cada sector.
Per la seva banda, Camil Ros, líder de la UGT, ha defensat el lligam que hi ha entre reclamar un pacte en el conjunt d’Espanya i la concreció que es pot realitzar a cada àmbit de producció i territori. «A ningú se li escapa que hi ha realitats diferents, com que a Espanya només un 20% dels convenis fixen un salari que supera els mil euros, mentre que a Catalunya aquesta proporció és del 40%». També explica que les taules salarials a Catalunya són diferents, generalment més altes, a les que hi ha en el conjunt espanyol, i sobre aquestes taules operen els augments.
Pacheco ha relacionat la nova embranzida de les mobilitzacions obreres amb l’objectiu d’evitar «actituds retardatàries de la patronal». Uns cops els empresaris esperen que es firmin els acords per a tot Espanya per evitar una negociació concreta en l’àmbit català i en altres ocasions intenten allargar un pacte fins després de l’estiu per així no aplicar les pujades als treballadors eventuals que es contracten durant aquesta estació, ha dit.
Funció pública i pacte AIC
Els dos líders han criticat a maniobra iniciada des del govern central d’intentar limitar l’increment salarial a l’1% en la funció pública. Han opinat que així l’executiu intentaria fixar una referència a seguir per la resta de sectors, cosa amb la qual els sindicats discrepen radicalment.
Sobre la funció pública catalana també han parlat Pacheco i Ros. Han reclamat que a més de dialogar sobre la seguretat jurídica que han de tenir els treballadors de l’administració catalana quan es convoqui el referèndum, la Generalitat també hauria de dialogar amb els seus treballadors sobre aspectes com les pujades salarials, la recuperació de la paga extra del 2012 o el pagament de la corresponent de la del 2013 entre altres punts.
I específicament sobre Catalunya, Pacheco ha reclamat que es posi fil a l’agulla per teixir un nou Acord Interconfederal de Catalunya (AIC), atès que l’actual venç al desembre del 2013. Aquest pacte hauria de servir de guia per pactar millores no només salarials a Catalunya, sinó per concretar un espai català de relacions laborals.
