Fa algunes setmanes una petita delegació de la UGT de Catalunya, en col·laboració amb DIPLOCAT – Diplomàcia Pública de Catalunya, vam participar al projecte Il treno de la memòria (el tren de la memòria), organitzat per les tres grans centrals sindicals italianes -CGIL (Confederazione Generale Italiana del Lavoro), CSIL (Confederazione Italiana Sindacati Lavoratori) i UIL (Unione italiana del Lavoro)- i l’administració italiana per tal de recordar la memòria de l’holocaust nazi.
El projecte posa el focus en els més joves estudiants d’institut, on una de les activitats anuals consisteix a estudiar la segona guerra mundial i visualitzar en primera persona la petjada de l’odi, visitant el camp de concentració d’Auschwitz, on van ser deportats milers de jueus italians. Aquesta ha estat la XIII edició i des de el 2004 han passat més de 30.000 joves. Actualment estan treballant en la possibilitat de poder visitar altres camps de concentració europeus per tal de recuperar la memòria històrica i obrir l’experiència a d’altres països per tal de donar dimensió europea a aquest petit gran projecte italià.
El viatge emula el trajecte que milers de jueus i les seves famílies van fer en tren. El tren està dividit en diferents compartiments on també es fa nit i on els més de 700 alumnes fan diferents activitats per tal de reflexionar sobre el que va representar la segona guerra mundial per al món. Perquè una cosa és llegir-ho i una altra viure-ho, sentir els silencis del camp de concentració que gairebé compleix amb el seu objectiu, l’exterminació del poble jueu. Sens dubte, hi ha un abans i un després d’haver visitat Auschwitz.
De Milà a Cracòvia
En aquest trajecte de més de 24 hores entre l’estació de Milà i l’estació de Cracòvia dóna temps de reflexionar sobre els conflictes bèl·lics, sobre geopolítica i els interessos de les multinacionals, sobre la capacitat de l’ésser humà de fer mal, però també ajuda a pensar sobre les mancances que tenim a casa nostra, a Catalunya, en la recuperació de la memòria històrica, la distància que la separa de la comunitat educativa i l’enveja de veure més de set-cents joves estudiants coneixent uns fets que no s’haurien de repetir mai més.
A l’Estat espanyol i a Catalunya vam patir una guerra civil i una llarga etapa fosca de més de 40 anys de dictadura que va provocar moltes persones refugiades que fugien de l’horror, la gana i la misèria, i també moltes altres que van ser perseguides i assassinades per les seves idees. És el cas de molts companys i companyes de la UGT i d’altres organitzacions sindicals i polítiques que van haver de fugir fora de les nostres fronteres per voler-se organitzar en el lloc de treball o per reivindicar els seus drets laborals i socials, i per damunt de tot, per lluitar a favor de la llibertat i la democràcia.
En un dels pavellons del camp d’Auschwitz hi ha una placa amb la frase “Qui no coneix la seva història, està condemnat a repetir-la”, que s’atribueix al filòsof hispanoamericà George Santayana. I és en aquest sentit que per tal de no repetir errors fatals del passat s’haurien de destinar molts més recursos a la recuperació de la memòria històrica i, especialment, a fer-la arribar als nostres joves en l’educació obligatòria, aquest hauria de ser el nostre compromís amb el present i amb el futur. Perquè només invertint en cultura podrem estar una mica més tranquils de tenir ben amagats els fantasmes del passat.
