El jutjat número 1 de Mataró ha anul·lat l’acomiadament d’una treballadora a la qual l’empresa va fer fora mentre estava malalta. La companyia que havia fet l’acomiadament és Edificacions del Litoral, de l’àmbit de l’hostaleria. El punt que crida més l’atenció del cas és que la decisió de l’empresa es basava en el fet que l’empleada atenia les tasques de casa o passejava pels voltants, cosa que es va interpretar com a activitats contràries a la recuperació de la treballadora, segons explica CCOO en un comunicat.
Recordar que la declaració de nul·litat implica que l’empleada es pot reincorporar al seu lloc de treball i que percebrà els salaris que ha deixat de cobrar mentre es tramitava el seu cas. CCOO valora aquesta sentència com una molt bona notícia, ja que “reforça drets als quals s’ha volgut devaluar amb les últimes reformes laborals, com són el dret a la salut de les persones treballadores i la seva recuperació efectiva, així com la necessària causalitat per executar un acomiadament”.
Seguiment fet per detectius
De la lectura de la sentència es desprenen fets que criden l’atenció. Una és que aquest acomiadament, junt amb el d’altres dues persones treballadores més, té en comú que totes estaven en situació d’Incapacitat Temporal. La prova en què es va basar la decisió empresarial la va proporcionar un servei d’investigadors privats, que van fer un seguiment i filmació del dia a dia d’aquests treballadors. En les conclusions del seguiment es qualifiquen de mala fe contractual fets com “a realització de tasques quotidianes, com rentar i estendre la roba o passejar pels voltants del domicili”. La consideració vinculava les activitats esmentades com a contràries a la recuperació dels afectats de les seves respectives malalties.
Per la seva banda, el jutge estima que no hi ha cap element per a l’acomiadament de la treballadora a part de la situació d’Incapacitat Temporal en la qual aquesta es trobava, desestimant les filmacions i seguiments com a elements probatoris. A més, destaca que la treballadora no havia rebut sanció ni advertiment anterior per cap altre motiu en el qual l’empresa pugui fonamentar la transgressió de la bona fe contractual. Conclou el jutge afirmant que l’empresa va seleccionar per al seu posterior acomiadament un grup de persones treballadores, a les quals distingeix amb un factor de segregació: la malaltia, negant en virtut d’aquest criteri importants drets, com el d’ocupació, atemptant amb això a les disposicions de normes fonamentals com l’article 14 de la Constitució i el 4 i 17 de l’Estatut dels Treballadors.