Primera acció parlamentària per assegurar la integritat del dret de vaga. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), ha presentat al Congrés dels Diputats, una proposició no de llei per evitar que les empreses, els treballadors de les quals estiguin en vaga, puguin subcontractar els serveis mentre duri la vaga.
L’acció parlamentària es produeix després que es fes pública una sentència del Tribunal Suprem que, per primer cop, avala la contractació de terceres empreses per realitzar la feina que haurien de fer els seus treballadors en vaga. La interpretació de la sentència ha causat una gran controvèrsia. Per una banda hi ha l’ha entès com una pràctica autorització de l’esquirolatge’, i els que entenen que la decisió judicial no canvia la pràctica actual, tot i considerar-la dins d’un corrent conservador, pel que fa a la regulació de la vaga.
El partit republicà, assegura que la filosofia de la sentència: “és d’una visió absolutament restrictiva del dret de vaga que, en cas de consolidar-se, originaria una limitació de les garanties d’aquest dret fonamental”. En aquest sentit segons el parer de la formació, política es podria entendre que “es buida de contingut el dret de vaga”, segons es desprèn de l’exposició de motius.
Les “interpretacions restrictives” de la norma, diu Esquerra, són possibles davant “la falta de desenvolupament legal de l’article 28 de la Constitució Espanyola”, de manera que, adverteixen, “per preservar la plenitud” d’aquest dret cal impulsar canvis legislatius per tal no consolidar una doctrina “totalment limitadora”.
Tot i no existir una llei que reguli expressament del dret de vaga, la regulació d’aquesta pràctica es conté en una norma anterior a la Constitució: el decret llei de Relacions de Treball del 4 de març de 1977 que, puntualitza ERC, “prohibeix expressament els actes de esquirolatge”, impedint l’empresari “substituir els vaguistes per treballadors que no estiguessin vinculats a l’empresa en el moment de ser comunicada la protesta laboral“. En aquest sentit, “tot i que el precepte es refereix a la substitució dels vaguistes”, aclareix la formació catalana, “la doctrina judicial venia admetent que els actes vulneradors del dret de vaga poden ser realitzats per tercers empresaris diferents del titular de l’empresa en l’àmbit del qual produeix la vaga”.
