La mobilització del 8 de març, dia de la dona treballadora, ha acabat a Barcelona amb una manifestació multitudinària i fortament reivindicativa. Com cada any, en la marxa, que ha sortit de la plaça de la Universitat i ha arribat a la plaça de Sant Jaume, hi han participat milers de dones i també homes solidaris. Diverses fonts avaluen en més de 7.000 els assistents.
L’element unificador és la lluita contra el masclisme i la reivindicació d’igualtat. La primera pancarta parlava de “la revolució imparable de les dones”. Però a la marxa hi havia des de solidaritat amb dones oprimides com les de la comunitat del Kurdistan fins a les treballadores de pis dels hotels de Barcelona, acomiadades per reclamar els seus drets.
La manifestació, convocada per la Comissió unitària del 8 de març i que comptava amb el suport per entitats feministes i sindicats, ha reunit dones de totes les edats, amb presència majoritària de joves, amb pancartes, samarretes i mocadors de color lila i símbols pintats a la cara i el cos.
A la protesta s’han sentit consignes com ‘patriarcat i capital, aliança criminal’, ‘Si toquen a una, ens organitzem milers’ i ‘Avui, Manolo, el sopar te’l fas sol’.
Als carrers s’hi han pogut veure des de dirigents de CCOO, UGT, USOC o CGT, entre altres. I també diputades i diputats de tots els partits d’esquerres, junt amb persones de la societat civil
A la fi de la marxa hi ha hagut intervencions de dones de diversos col·lectius, com les Kellys. Les organitzadores de la manifestació mostraven la seva satisfacció no només per la nodrida assistència sinó també per la bel·licositat de la participació.
La gran afluència de la manifestació celebrada a Barcelona no ha estat cap obstacle perquè s’hagin celebrat també altres marxes en poblacions com Girona, Terrassa o fins i tot a Badalona. En tots aquests aplecs els comentaris de les assistents giraven entorn no només de les reivindicacions clàssiques del moviment feminista sinó també a causa dels moviments internacionals que s’han donat a diversos països i que ataquen directament contra els drets de les dones, en un context de recuperació dels moviments de l’extrema dreta especialment a Europa.
