Diverses organitzacions entre les quals hi ha els sindicats més representatius: CCOO i UGT, han organitzat durant el cap de setmana del 21 i 22 de gener mobilitzacions contra Comprehensive Economic and Trade Agreement (CETA). A Barcelona està prevista una concentració a les 12.00 h davant la seu de l’Oficina del Parlament Europeu, al Passeig de Gràcia, 90.
Els propers 1 i de 2 de febrer es votarà al Parlament europeu la ratificació del CETA. Es tracta d’un acord comercial bilateral signat per Canadà i la Unió Europea el passat 30 d’octubre. La firma va donar per conclòs el llarg procés negociador iniciat fa set anys per les dues parts encara que la seva plasmació final va estar en dubte fins a l’últim moment per l’oposició de la regió belga de Valònia. I va ser precisament per les reticències d’aquest petit territori que aquest tractat va començar a prendre cert protagonisme mediàtic i a ser conegut més enllà dels seus defensors i opositors, ja que fins a aquell moment havia romàs bastant ocult donat l’interès dels primers a mantenir el més allunyat possible de la transparència informativa.
Així doncs, el CETA podria entrar provisionalment en vigor si el Parlament europeu ho ratifica. La Comissió Europea va acceptar declarar aquest acord com a mixt o el que és igual, de competències compartides – que exigeix la ratificació en els parlaments estatals- a canvi que l’acord entri en vigor de manera immediata, sense esperar a aquesta ratificació dels estats, després del seu pas per la eurocambra. Aquesta aplicació provisional, de bona part del seu articulat, provoca una situació clarament antidemocràtica en ser d’obligat compliment per als 28 sense haver estat ratificada la seva aprovació en els seus respectius parlaments, en un procés que pot durar anys.
Segons la informació disponible, el CETA és un tractat que en el seu articulat conté -i segurament que el TTIP deu tenir similituds amb aquest- una aposta per un model agroindustrial que perjudica la biodiversitat i posa en risc la salut humana i que la mateixa FAO no considera la més adequada. Una aposta pels combustibles fòssils que, segons els seus detractors, posa en perill els objectius de la COP21 de mitigar els efectes del canvi climàtic. Suposa també un atac als drets socials ,que es desprèn del suport a les desregulacions en matèria laboral, educativa, sanitària. En el mateix sentit, es tracta d’un atac als serveis públics perquè dóna suport a la privatització més gran possible. Però el seu abast arriba a configurar un atac a la independència judicial en pretendre crear tribunals d’arbitratge al marge dels estatals per dirimir conflictes entre inversors i Estats. Un altre punt crític és el suport incondicional que el tracta dóna als grans inversors mentre oblida els 21 milions de pimes europees que donen feina a 90 milions de persones. A la fi, segons els seus crítics, el CETA suposa un atac a la sobirania dels estats que poden veure minvades les seves iniciatives legislatives en poder ser aquestes supervisades per un organisme creat a l’efecte de manera poc democràtica.
Tot i que encara hi ha esperances que el tractat es pugui aturar al Parlament Europeu, els contraris, agrupats en la campanya #NoalTTIP criden a la mobilització des del carrer, conscients que només la ciutadania organitzada pot aturar amenaces com les que representa aquest acord.
