Des del 17 de desembre i fins al 4 de gener, els barcelonins i barcelonines i la resta de ciutadans del país tenen la possibilitat de descobrir que poden satisfer les seves necessitats més importants fent ús de les possibilitats que dóna l’existència d’entitats d’Economia Social i Solidària. I ho poden fer sense sortir del centre neuràlgic del consum: la Plaça de Catalunya.
L’ajuntament de Barcelona, a través del Comissionat de l’Economia Social i Solidària és qui organitza la fira. Hi destina, aproximadament uns 150.000 euros en els quals hi ha des de les despeses de seguretat i neteja fins a l’organització d’actuacions i atraccions diverses, segons fonts municipals.
Alternatives a l’abast
Els ciutadans, passant pel centre de Barcelona poden, si volen, apuntar-se a una distribuïdora d’energia elèctrica cooperativa, com Som Energia. Poden fer el mateix amb una companyia de telecomunicacions que no formi part de cap gran grup. Poen subscriure assegurances que es regeixen per un estricte codi ètic. Poden, si els sembla bé, dur els seus estalvis a una entitat bancària ètica i solidària que dóna compte des del primer al darrer cèntim on van els diners que s’hi dipositen.
Per ajudar al canvi vital que significa passar de dependre de grans multinacionals i entrar en el nou carril de l’economia solidària, coincidint amb la fira s’han organitzat dues jornades denominades install party. La primera es va fer el 17 de desembre i la segona es farà el 27 del mateix mes. Allà els ciutadans podran descobrir mecanismes que els ajudin a sortir de la dependència dels monopolis energètics, de comunicacions o bancaris i assajar-ne les alternatives. Una pràctica semblant a la que fan els impulsors del programari lliure que ofereixen instal·lar les diferents versions de Linux a les persones cansades de viure sota la bota de la multinacional hegemònica del software.
Per segon any desenes de casetes i espais singulars omplen el centre de la plaça de Catalunya. En aquest encontre hi juguen un paper clau el consistori de Barcelona i la multitud d’entitats que dia a dia fan realitat el principi d’una economia al servei de les persones i no al servei del capital: una economia amb rostre humà. En concret hi ha 44 casetes representants de més de 60 projectes. Per fer més fàcil la relació amb el públic s’han organitzat dus corones de manera que els visitants poden dedicar més temps a les seves consultes, sense aglomeracions de gent, perquè en algunes franges horàries només hi ha obertes la meitat de les parades. Així s’evita el sobre esforç dels organitzadors i s’ajuda al fet que les visites siguin més profitoses.
El centre de la plaça s’ha reservat pel que l’organització ha anomenat la Tribuna de les persones, és a dir un lloc on s’ofereixen activitats culturals i recreatives des del 24 al 31 de desembre. En aquest indret l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) hi participa amb la seva gestió i organització. La fira estarà tancada els dies 25 i 26 de desembre i l’1 de gener.
Com si fos una revenja poètica, en l’espai on en l’anterior mandat municipal hi havia una pista de gel finançada amb les aportacions dels centres comercials més importants, ara hi ha una munió de parades i paradetes d’entitats diverses i organitzacions artístiques i culturals arrelades a Barcelona. Si es passeja entre les casetes o es para l’orella per escoltar el que diuen els animadors, la sensació és que no només s’està davant d’una mostra de produccions de l’economia social sinó d’una exposició alternativa també des del punt de vista cultural.
Llogarret indòmit
Divendres passat el centre de la plaça podia escoltar un recital poètic en format raper, amb el suport musical del quartet ritme del carrer. Uns metres més cap al vessant mar una ballarina de grandària gegantina assajava els seus passos menada per quatre titellaires electrònics en el que era una estranya cerimònia artística gestada a partir del grup Atrapasons. Pares i nens feien cua davant de la Gran bola de nadal, en la qual, un cop s’entrava es rebia una pluja de papers i trossos de plàstic reciclats.
Però, si es té temps es poden provar cerveses artesanes. Comprar llibres a buc de Llibres, a la parada del llibre solidari o a l’editorial Tigre de paper entre moltes altres. O comprar revistes i roba juvenil a La Ciutat Invisible. O si es vol es poden adquirir pitets o bates d’escola a les paradetes de les entitats que financen amb aquestes activitats les seves actuacions en barris com el Raval.
Com si fos el llogarret on en el còmic Astèrix i Obèlix vivien els indomables gals, la plaça de Catalunya té aquests dies en el seu centre el que es podria pensar que és una població encerclada que aguanta els embats de les grans multinacionals amb seus luxoses al voltant. Però, els qui han llegit els llibres d’Uderzo saben que la història no acaba amb la rendició dels indígenes sinó amb els romans perseguits pels enfurismats veïns del poble franc.
