Comparar les dades relatives a ocupació a Catalunya entre el tercer trimestre del 2008, any en què es considera que es va iniciar la crisi i les del mateix trimestre del 2016 mostren, més enllà d’interpretacions voluntaristes, el mal que ha fet la crisi en aquest aspecte. Així el nombre de les llars en les quals tots els actius estaven aturats fa vuit anys comparat amb la xifra actual s’ha incrementat un 231% , en nombres absoluts ara hi ha 97.600 llars més amb totes les persones en edat de treball sense feina.
Les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents al tercer trimestre del 2016 han donat a Catalunya unes xifres que es podrien considerar positives: descens de la desocupació en 53.000 persones, cosa que ha situat la taxa d’atur en el 14,61%, amb un total de 552.500 persones aturades al Principat.
Les xifres es poden llegir amb coneixement de causa si es poden comparar. Atès que des de fa temps es parla de recuperació, una bona mesura seria contrastar-les amb les que hi havia just abans de la crisi, el tercer trimestre del 2008, un càlcul que ha fet la UGT de Catalunya en la seva anàlisi de les dades de l’EPA.
La primera i més cridanera és el nombre de persones aturades. Fa vuit anys eren 346.100, és a dir, hi havia 206.400 persones menys en atur. Dit en percentatge l’atur ha crescut un 37% en relació amb la població activa de cada moment. Perquè també la població activa, és a dir les persones que afirmen que busquen feina i que estan en la franja de 16 a 64 anys ha caigut. Fa vuit anys eren 3.933.000 persones i ara són 3.776.000 persones, és a dir hi ha 157.000 persones que han deixat de buscar feina, diuen els experts per l’efecte desànim.
Fa vuit anys l’atur de llarga durada afectava Catalunya a 52.200 persones, ara hi ha 311.000 persones que fa més d’un any que busquen feina, és a dir, hi ha 259.000 aturats de llarga durada més que el 2008.
Si es miren els aturats sense prestació, es veu també la diferència abismal: El 2008 eren 239.000, mentre que el tercer trimestre del 2016 la xifra és de 405.500, gairebé el doble. Les llars on no hi ha cap persona amb ingressos han pujat, tot i que amb un percentatge menor. Fa vuit anys eren 82.200 i ara se situen en 102.600, amb un augment de 20.400 casos.
Les llars amb tots els actius desocupats han passat en vuit anys de 74.100 a 171.700, amb un increment de 97.600 casos.
Finalment les llars en les quals tots els ocupats tenen contractes temporals han passat també de 224.000 a 257.200 en vuit anys.
A l’anàlisi no es destaquen diferències qualitatives, com podrien ser els salaris que es perceben per una mateixa feina. Si fa uns anys era un escàndol ser ‘mileurista’, és a dir, tenir un salari de mil euros al mes, avui es pot considerar que arribar a aquesta xifra és gaudir d’una situació de privilegi en el degradat mercat laboral català.
