Un divendres, a les vuit del vespre i en plena operació sortida de les vacances d’estiu. En aquest moment el Govern va anunciar que retirava 8.700 milions d’euros més de l’anomenada ‘guardiola de les pensions’, el romanent que durant anys es va acumular per afrontar moments de dificultat per al sistema de protecció social. Des que Mariano Rajoy va arribar a l’Executiu ha consumit més de 40.000 milions i les previsions no són molt favorables: mentre es treuen diners de la guardiola, la precarietat laboral, les rebaixes salarials i la política de bonificacions gairebé massiva que duu a terme el Govern per a què les empreses contractin impedeixen que el fons de reserva es recuperi.
El Ministeri d’Ocupació assegura que les pensions estan “totalment assegurades”, segons ha dit aquest dilluns el secretari d’Estat de Seguretat Social, Tomás Burgos, que va parlar de situació “conjuntural” de dèficit del sistema. Tot i els missatges de tranquil·litat, la Seguretat Social aprofundeix el seu dèficit, i això que l’ocupació encadena ja mesos de pujades. Els seus números vermells no només no milloren, sinó que empitjoren. L’any passat, quan l’economia va crear mig milió de llocs de treball, la Seguretat Social va acabar amb un dèficit de l’1,26%. Totes les estimacions apunten que aquest any serà igual o pitjor.
L’economista Ignacio Conde Ruiz, que va formar part del grup d’experts al qual el Govern va encarregar el disseny d’una nova reforma de pensions, ho explica així: “És la primera vegada que la recuperació de l’ocupació no està implicant la recuperació dels comptes de la Seguretat Social”. Per què? Conde Ruiz assenyala tres factors: la precarietat laboral, la rebaixa salarial que Espanya ha experimentat durant la crisi, i la política de bonificacions a la contractació del Govern. “Tot això llasta els ingressos”, subratlla.
Encara que l’ocupació es recupera, ho fa a poc a poc i amb condicions i sous precaris, i això fa que les cotitzacions que aporten els assalariats siguin insuficients per reflotar els comptes de la Seguretat Social. “En la mesura que els salaris són més baixos, els ingressos del sistema i els comptes de la Seguretat Social se’n ressenten”, explica el secretari de Protecció Social i Polítiques Socials de Comissions Obreres, Carlos Bravo.
D’altra banda, la política d’ocupació del Govern s’ha basat fonamentalment a reduir i bonificar les quotes dels nous contractes. Molts dels nous contractes no paguen les cotitzacions completes que els correspondrien perquè es beneficien d’alguna d’aquestes mesures. “S’està fent servir el Fons de Reserva per finançar altres polítiques, com les bonificacions. No es justifica un ús com el que s’està fent mentre es fan coses com les rebaixes d’impostos. Cal solucionar també l’altra banda, perquè amb aquest mercat laboral és impossible sostenir les pensions, necessitem una via de finançament addicional”, assenyala Bravo.
Les bonificacions han furtat al sistema fins a 2.500 milions en un any. Per 2016, els Pressupostos preveuen que 1.500 milions de la Seguretat Social aniran destinats a aquest fi.
Amb uns comptes de la Seguretat Social en vermell, el Govern tira del Fons de Reserva en dos moments clau de l’any: juny i desembre, quan a més del pagament ordinari de les pensions ha de fer front a les pagues extra. De fet, el secretari d’Estat de Seguretat Social ja va avançar aquest dilluns que l’executiu tornarà a recórrer a la guardiola per Nadal.
41.638.000 menys
El 2011, el Fons de Reserva tocava el seu màxim: 66.815.000 d’euros. El 2012, l’Executiu de Rajoy va canviar la llei per poder treure més del 3% a l’any d’aquest fons, que era el límit establert aleshores. Des d’aquesta data, la guardiola ha baixat en 41.639.000. El romanent, uns 25.000 milions, s’esgotaria d’aquí a tres pagues extra, és a dir, al començament de 2018 ja no hi hauria un euro a la guardiola llevat que es posi remei abans. A més, el canvi aprovat pel Govern acaba aquest any: des de l’1 gener 2017 només podrà treure de nou el 3% del fons a l’any.
Aquest és el punt que considera problemàtic Conde Ruiz, que insta a mirar més a mig i llarg termini i no tant a curt. L’extra de les pensions, explica, podria pagar-se amb despesa en lloc de recórrer al Fons de Reserva, “però seguiríem tenint un problema, que els ingressos no són suficients per cobrir les despeses del sistema”. “Més que semblar-me malament l’ús de la guardiola, em preocupa, perquè reflecteix la crisi laboral i fiscal que vivim i que va més enllà de les pensions, afecta la desigualtat, l’atur de llarga durada i pot portar ja no només al fet que usem el Fons de Reserva sinó al fet que es plantegin retallades en l’educació o la sanitat”, diu Conde Ruiz.
Per a Carlos Bravo, el problema també és el llarg termini i insta a prendre decisions immediates. Desgrana algunes de les propostes del sindicat, com pujar els tipus de cotització o eliminar els topalls de les bases màximes de cotització. Aquestes bases màximes fan que 25.000 milions d’euros en salaris no cotitzin. Si ho fessin, diu Bravo, obtindríem 7.500 milions d’euros per al sistema. Que els autònoms cotitzin sobre ingressos reals és una altra de les propostes que millorarien els ingressos de la Seguretat Social.
En l’aire queda una altra idea llançada per sindicats, experts, part de l’oposició i plantejada fins i tot pel mateix secretari d’Estat de la Seguretat Social: que les pensions també es financin amb impostos.
