Actualitat

La CCMA no cedeix i duu a judici l’empleat de TV3 per a qui demana 7 anys de presó

El judici contra un treballador de TV3 finalment es realitzarà. Les mobilitzacions de les seves companyes i companys de la televisió catalana no han pogut somoure la determinació de la direcció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). L’organisme, contra tot raonament en sentit contrari, ha mantingut la petició de pena de 7 anys per a l’empleat de Televisió de Catalunya.

El cas té el seu origen a l’agost de 2012. Enmig d’una dura negociació entre la direcció de l’ens audiovisual i el comitè d’empresa, el conjunt de treballadors de la corporació va rebre un correu electrònic insòlit. El missatge procedia de la bústia del director de l’ens, Brauli Duart. Duia un document adjunt en el qual hi havia tots els noms i els salaris dels treballadors i un càlcul del cost del seu acomiadament. Més tard es va saber que tot plegat era, presumptament, resultat de la intrusió d’un hacker en el sistema informàtic de TV3.

Detenció i acusació

Mesos més tard els mossos d’esquadra van entrar en el domicili particular d’un treballador. De les investigacions en va sortir l’acusació, que demana 7 anys de presó per revelació de secrets. L’acusat sempre ha negat tenir res a veure amb els fets. És tant el seu convenciment que quan s’ha plantejat una condemna menor a canvi de reconèixer els fets, s’hi ha negat. I encara una nova dada, fa molt poc es va saber que el sistema informàtic de TV3 tenia una falla que permetria la intrusió.

Des del primer moment, els treballadors de TV3 i el comitè d’empresa han realitzat múltiples gestions per intentar que el cas es resolgués sense arribar a judici. Els representants sindicals han fet gestions prop de l’actual presidenta del consell de govern de la CCMA, Núria Llorach; el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell; la vicepresidenta de la Generalitat, Neus Munté; l’expresident de la Generalitat, Artur Mas; els presidents dels diferents grups parlamentaris de Catalunya i també el cap de llista de CDC al Congrés dels Diputats, Francesc Homs. A tots, els sindicalistes els han demanat la retirada del procés. Entenien que un cop acabat l’ERO de TV3, que va suposar la sortida de l’empresa de més de 300 treballadors, i que a través de la llei de la transparència siguin coneguts els salaris de tots els directius, no té cap sentit l’acció judicial, més en un moment de distensió de les relacions laborals a l’ens públic.

La darrera gestió es va fer hores abans del judici. Una pregunta parlamentària del diputat Albert Botran, de la CUP, abundava sobre el cas. La resposta de la vicepresidenta, Neus Munté, seca, ha estat: “ha de ser a l’àmbit judicial on s’han d’aclarir aquests fets”. Poc després es va realitzar una assemblea a TV3 on es va convocar els treballadors a concentrar-se a la ciutat de la Justícia dijous, 30 de juny a les 9 del matí. El mateix acusat ha volgut explicar en una carta la seva situació als seus companys.

De res, aparentment, han servit les vagues realitzades per la plantilla. Ni una tancada a la seu de la CCMA, ni moltes més accions indirectes que s’han intentat per acostar posicions. Tampoc ha servit per res que la Federació de Sindicats de Periodistes Europeus (FEJ) hagi intercedit en l’assumpte igual com ho han fet els sindicats obrers majoritaris a Catalunya i a l’Estat espanyol.

La posició del consell de govern de la CCMA és considerar que la denúncia i el procés res tenen a veure amb conflictes sindicals i tampoc amb l’ERO a TV3. Es tractaria, segons ha afirmat en una de les poques ocasions en què s’hi ha referit, d’un problema relacionat amb un fet delictiu.

I per adobar-ho tot, el comitè d’empresa de TV3 revelava dilluns passat que l’advocat que representarà la CCMA en el cas ha defensat neonazis en el passat. El lletrat esmentat és Wenceslao Tarragó, soci del despatx d’advocats penalistes d’Enric Estruch, que ocasionalment treballa per a la CCMA. El comitè acusa Tarragó de ser ‘un advocat conegut per la defensa processal de neonazis, bandes de crim organitzat, maltractadors, assassins de dones, i màfies policials’.