Després que el 16 de juny passat els treballadors de l’empresa Ciut’Art aconseguissin amb la seva vaga aturar la majoria dels centres culturals que gestiona la societat, el 23 de juny es farà la segona jornada de vaga.
La decisió es produeix després que els contactes entre el comitè d’empresa i la direcció de la societat no hagin fructificat. En un comunicat del sindicat SUT, el comitè explica que en la reunió celebrada amb la directiva empresarial no s’ha pogut avançar en la solució als problemes que han plantejat els treballadors.
Els punts de la plataforma reivindicativa son:
– La regularització dels contractes en frau de llei i el reconeixement del caràcter indefinit de les relacions laborals
– La correcta adjudicació dels dies de vacances
– El final del tracte discriminatori cap als anomenats “reforços”
– El cessament immediat dels assetjaments duts a terme per l’empresa dirigits a empleats de la secció del sindicat majoritari Solidaritat i Unitat dels Treballadors (SUT).
Segons fonts dels treballadors l’empresa, després de rebre les peticions dels treballadors, ha afirmat que necessitava almenys quatre mesos per veure com i de quina manera es podia donar una resposta.
A aquesta pretensió els empleats han considerat que després de tres mesos en què es van comunicar les peticions a l’empresa, plantejar una pròrroga de quatre mesos més suposa una dilació intolerable. “’l’empresa s’escuda en què cal revisar tot els casos i que això vol temps. Com si no haguessin tingut temps de fer-ho en aquesta última setmana o, millor dit, en els últims tres mesos o en els últims 15 anys. Com a comitè de vaga, pensàvem que en la reunió d’avui podríem tractar i verificar, fins i tot cas per cas si cal, les irregularitats de les vacances i dels contractes. Però ni l’empresa ha fet l’esforç de verificar els casos, ni ha estat disposada a fer-ho en la darrera reunió”.
Dijous de la setmana passada els treballadors de l’empresa Serveis Educatius Ciut’Art van fer la primera jornada de vaga de les quatre que han convocat. En aquella ocasió els vaguistes van aconseguir aturar l’activitat de centres culturals de tanta anomenada com el MACBA, Fundació Miró, CCCB, Museu del Disseny, Museu Picasso, Monestir de Pedralbes, Museu de les Cultures del Món, Museu Etnològic, Fundació Tàpies, Arxiu Històric de Barcelona, Museu de la Música.
Darrere del conflicte hi ha la situació de gran precarietat que es viu al sector dels serveis culturals de Barcelona. Empreses com Ciut’Art han aconseguit en anys anteriors comandes procedents en moltes ocasions de l l’àmbit públic. Una part clau de les concessions és els salaris, que els últims anys s’han reduït de forma dràstica. Això ha implicat que els treballadors, que acostumen a ser joves amb un alt nivell d’estudis, pateixin un alt grau de temporalitat amb salaris que molts cops superen de molt poc el sou mínim. A més, les empreses tenen un alt grau d’exigència pel que fa a disponibilitat horària i de treball en festius, i respecte a les vacances, cosa que ha estat la gota que ha fet sobreeixir el got.
