Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Diumenge 26 de juny de nou estem cridats a les urnes, hem d’intentar que aquestes eleccions es converteixin en una oportunitat per debatre dels problemes reals de la societat i que es pugui obrir la porta a una nova majoria de progrés i canvi. Com altres vegades l’interrogant de l’abstenció apareix com una incògnita i com un perill. Però no val escudar-se en un pressuposat pont com justificatiu de la desgana, ja que ni es gaudeix arreu (el 24 només és festiu a alguns territoris) ni tothom el pot gaudir (la situació de crisi social no es pot menystenir). Pot haver-hi cansament per l’acumulació de fites electorals i allunyament per la manera de presentar les campanyes electorals sense abordar els problemes que preocupen la gent. Però el 26J podem donar pas a un cicle de canvi polític que permeti fer efectiu unes polítiques de canvi. Els greus problemes socials ho reclamen.
Sabem que la recuperació econòmica que s’ha iniciat és feble i incerta. Però la riquesa que es crea no arriba a la gent perquè seguim instal·lats en una greu crisi social on atur, pobresa i precarietat dibuixen una societat cada cop més desigual. No és possible mantenir les mateixes polítiques, ni consolidarà la recuperació ni permetrà millorar les condicions de treball i de vida. Per això és urgent noves polítiques que deroguin les reformes laborals i reforcin la negociació col·lectiva; que impulsin una autèntica reforma fiscal i persegueixin el frau; que apostin per fer del sector públic motor d’activitat econòmica i garantia de la cohesió social, la qualitat dels serveis públics d’educació, salut i atenció a la dependència són font d’ocupació i garantia d’igualtat d’oportunitats; que impulsin polítiques industrials actives, basades en la qualificació i la formació, la recerca, la innovació, les infraestructures que afavoreixin la sostenibilitat, l’eficiència energètica i la modernització del teixit empresarial; etc. Canviar de polítiques però també disposar de la força i capacitat per trencar la lògica imposada per la Comissió Europea i el Banc Central Europeu, i per tant renegociar els topalls del dèficit i els terminis del deute per alinear-ho amb el procés de recuperació econòmica i social.
Però cal canviar també les formes de la política. Si les polítiques aplicades aquests anys han estat injustes, també inútils, ha estat perquè tenim un important dèficit democràtic, que permet als governs actuar al marge de la satisfacció de les necessitats socials. La corrupció és present a tots els nivells de l’administració, la transparència i el rendiment de comptes és una assignatura pendent, la separació de poders és un mer recurs teòric, etc. La Constitució avui és incapaç de donar resposta als greus problemes econòmics i socials i d’abordar democràticament l’esgotament de l’actual model territorial i l’encaix de Catalunya i l’Estat. Hi ha força qüestions a abordar, sigui l’article 135 de la Constitució, la llei mordassa i la limitació de drets i llibertats col·lectives, el qüestionament de la llibertat sindical, l’ús partidista del Tribunal Constitucional, la llei Wert, etc., però és evident que cap d’aquestes qüestions es poden tractar si no es canvien les majories polítiques que ho han de fer.
Més enllà del 26J la participació i la mobilització social és la garantia que les coses poden canviar. Participació i mobilització no pot ser només denuncia i demandes. És imprescindible recuperar el paper i la funció social que li correspon a la negociació col·lectiva i a la concertació social com a espai on el conflicte social es disputa el repartiment de la riquesa i l’avenç de la igualtat. La qualitat de la democràcia no és només les polítiques que es fan, també com es fan. Disposar de contrapoders socials amb capacitat i força suficient per controlar i confrontar és una característica dels països més avançats del nord d’Europa, on s’han pogut construir models socials més cohesionats i entorns econòmics més dinàmics. Portem anys amb governs que s’instal·len en la posició de negar a les organitzacions socials representatives i legitimades el seu paper de contrapart social, que ha de ser escoltada i amb qui s’ha de negociar. Ho intenten substituir per altres lògiques pseudoparticipatives que conformen un magma difós d’entitats de representativitat no contrastada que acaben neutralitzant-se unes amb altres, pot ser més còmode pels governants, en especial per aquells que encara aspiren a disposar d’entitats “corretja de transmissió”, però més pobre per la democràcia i més perillós per la ciutadania i la societat, si es substitueix la síntesi constructiva del conflicte social per la imposició de la veritat administrativa.
Podem canviar de polítiques, però per fer-ho el primer és participar i votar. El 26J s’obre una oportunitat. Podem canviar de polítiques i iniciar un cicle de polítiques de canvi que permetin recuperar drets, però sobretot entomar un procés de construcció social i política d’una societat més justa, més lliure, més igual. Caldrà que les forces polítiques interessades i compromeses amb el canvi i el progrés es posin d’acord, però també que entenguin que res canviarà si no és amb la participació de la ciutadania.
