Tots els indicadors en relació amb l’ocupació de les dones han empitjorat. L’atur, l’ocupació, la contractació, les condicions laborals són avui pitjor que a l’inici de la crisi i la bretxa entre homes i dones es fa més gran i només disminueix quan augmenta la precarietat laboral.
La crisi, les polítiques d’austeritat, les retallades i les privatitzacions i les reformes laborals en tenen bona part de culpa. Però no tot és degut a la crisi. Existeixen unes causes estructurals que tenen a veure amb una societat patriarcal que dóna rols diferents a dones i a homes i com a conseqüència d’això atorga valoració diferent a uns i a altres. Una societat que no posa al centre de la vida les persones i les seves necessitats sinó que mercantilitza les relacions i fa prevaldre l’interès econòmic i dels mercats per sobre de les persones.
L’adjudicació social de les tasques de cura a les dones està al darrere de bona part de la discriminació laboral de les dones. Segons l’Enquesta de Població Activa la cura d’infants o tenir altres responsabilitats familiars és el principal motiu d’inactivitat entre les dones i és irrellevant en el cas dels homes. És també la principal raó per explicar la diferència de contractació a temps parcial de dones (un 22% de tots els contractes) i homes (un 8%) o de què les dones agafin el 95% de les excedències per cura de fills/es i el 85% per cura de familiars.
Qui redueix la jornada, agafa permisos o excedències, treballa a temps parcial, … són majoritàriament les dones i això té efectes negatius en els salaris, les carreres professionals, les prestacions d’atur, les pensions i fa augmentar la bretxa salarial i la pobresa femenina.
Cal canviar les polítiques públiques, exigint la reversió de les retallades i la derogació de les reformes laborals i actuar a través de la negociació col·lectiva per combatre les discriminacions laborals de les dones en els llocs de treball. I cal transformar la societat cap a un model que posi en el centre la vida de les persones i les seves necessitats.
