Els dies 6, 7 i 8 d’abril se celebrarà al Centre Cultural de Terrassa el 15è Congrés de la UGT de Catalunya. En aquesta assemblea el sindicat ha de prefigurar quina serà la seva estructura de futur per als pròxims anys. Si el congrés de la UGT d’Espanya hi havia grans incògnites respecte al lideratge futur, en el català sembla que el procés està prou consensuat.
La direcció del sindicat català es durà a terme per un equip de persones amb àmplia experiència i que representen les diferents sensibilitats que s’hi apleguen. Així, UGT de Catalunya tindrà, per primer cop un president. Serà el secretari general de la secció sindical de Seat, Matías Carnero. El càrrec s’ha pensat com a màxima representació de la organització, segons ha informat TV3 . Al seu costat hi haurà un secretari general: Camil Ros, que s’encarregarà de gestionar el dia a dia. Junt amb aquest tàndem hi haurà dos vicesecretaris generals, un dedicat a afers externs i un altre que s’encarregarà de la gestió dels assumptes que afecten al sindicat de portes enfora.
La idea amb la que treballa la direcció sortint de la UGT de Catalunya és fer un congrés que es caracteritzi per la continuïtat d’equips que ha mantingut l’organització els últims anys. Això sense l’empremta del secretari general sortint, Josep Maria Àlvarez, que s’incorporarà, un cop realitzat el congrés a la seva nova responsabilitat al capdavant de la UGT estatal.
Sigui com sigui, la nova direcció ja representarà canvis importants. D’entrada, en el congrés s’ha de certificar la reducció de les cinc federacions actuals a només tres. També i potser més important, serà l’adopció d’una política consistent a fer que s’incrementi el treball conjunt entre els delegats d’empresa. Això ho explicava un dirigent actual amb la imatge segons la qual “els delegats de les empreses on som forts han d’acollir sota el seu paraigua els companys de les empreses on no ho som tant i també als d’aquelles empreses o sectors on el sindicalisme no ha penetrat amb suficient empenta, bé per ser àmbits nous, o perquè hi ha pocs treballadors estables i és més difícil fer treball sindical”.
El tàndem format per Matías Carnero i Camil Ros respon a dues visions existents al sindicat. Carnero dirigeix des de fa anys la UGT a Seat, on el sindicat té majoria al comitè d’empresa. És doncs, un dirigent que té comandament directe sobre un nucli molt potent com és la federació del metall. Té també gran experiència en el sindicalisme transnacional, ja que com a president del comitè d’empresa de Seat ha de tractar i negociar amb sindicats del seu àmbit de diferents països europeus i també amb la direcció de la multinacional Volkswagen.
Camil Ros ha passat tota la seva vida sindical a l’interior de la UGT de Catalunya. Hi va entrar a les joventuts, amb la creació d’Avalot. Posteriorment va ser el màxim responsable de la territorial gironina i després s’ha encarregat de la dinamització de la política interna del sindicat com a secretari de política sindical. En aquest càrrec ha dut bona part de la interlocució de la UGT catalana amb la Generalitat.
Un element final que ajuda a la configuració del nou bloc dirigent és la diferent sensibilitat política que d’adjudica als dos dirigents. A Carnero se’l situa a prop de la ideologia socialista, mentre que Camil Ros representaria el sobiranisme obrerista. Si finalment tot encaixa la UGT podrà seguir aspirant a ser alhora una organització que aspiri al mateix temps amb ser molt potent en sectors com Seat i les empreses de l’automòbil i al mateix temps el primer sindicat en comarques com les de Girona o Lleida.
