La desigualtat de les dones en l’àmbit laboral té el màxim exponent en la discriminació salarial. A igual valor, el treball de les dones es menysprea, perquè les competències de les dones no es valoren de manera igual.
Quant a la discriminació directa, és a dir, la que consisteix en el fet que les dones cobren menys per realitzar el mateix treball, s’ha frenat gràcies a la legislació. La discriminació salarial està determinada per múltiples factors socials, econòmics o legals. Es basa sobre la divisió sexual del treball, el model d’home sustentador, dona cuidadora.
Tot i la incorporació de la dona al mercat de treball, el rol d’encarregada del treball domèstic i la cura de les persones segueix sent majoritàriament un problema de les dones, que han de compaginar i conciliar com millor puguen els dos treballs, l’assalariat i el no remunerat.
Les dones pateixen més inestabilitat laboral i tenen menys possibilitats de promoció, raó per la qual queden fora del cobrament de plusos i complements assimilats a la major dedicació, fet que reforça els estereotips de cuidadora i menys disponible i repercuteix en la reducció dels seus salaris al llarg de la seua vida laboral. D’altra banda, les dones tenen excel·lents expedients acadèmics i són majoria en les titulacions universitàries, però no poden accedir als llocs de major responsabilitat i, per tant, els que tenen millor remuneració. Amb l’excusa de la crisi, s’han llevat serveis públics d’atenció a la dependència, i això ha provocat un agreujament de la situació de falta d’escoles públiques de 0 a 3 o centres de dia. Més càrrega per a les dones i més excuses per a les empreses a l’hora de contractar-les amb ocupacions precàries, jornades parcials, etc.
L’última enquesta d’estructura salarial de l’INE (referida al 2012) deixa palès que el salari de les dones se situa nou dècimes per davall del dels homes, dada que varia segons el tipus de jornada, contracte, edat, sector, etc. En totes les comunitats autònomes el salari de les dones és inferior. A igual treball, les dones han cobrat com a mitjana un 23,9% menys que els homes, la mateixa diferència que s’estimava en 2002, la qual cosa vol dir no solament que no hem avançat gens, sinó que hem retrocedit.
Per sectors, la bretxa és superior a la mitjana en activitats administratives i serveis (33,21%), activitats professionals, científiques i tècniques (31,69%) i sanitàries i serveis socials (30,33).
No obstant açò, s’ha destacat que el sector de l’educació ha sigut el més afectat per les baixades de salaris i és on s’ha triplicat la bretxa en els últims cinc anys.
Espanya lidera a Europa la bretxa salarial en relació amb les jornades de treball a temps parcial, que se situa en el 33,7%. Any rere any, es repeteixen les xifres d’aquesta discriminació motivada per la diferent situació de les dones en el mercat de treball, pitjor després de la reforma laboral que ha precaritzat més el treball de les dones, ja castigades històricament amb més taxa d’inactivitat i atur. Un present laboral precari i discriminatori i un futur amb pensions de misèria, un 39% més baixes respecte als homes a les dels homes.
Per tot això, amb motiu del Dia Europeu contra la Discriminació Salarial, des d’Intersindical Valenciana, denunciem aquesta greu discriminació que les dones seguim patint i:
-Exigim el repartiment del treball remunerat entre homes i dones, amb les reduccions de jornada que permeten conciliar el món laboral, personal i familiar. És necessari un canvi dels actuals permisos de maternitat i paternitat pels permisos iguals, intransferibles i remunerats al cent per cent per naixement i/o adopció per a tots dos progenitors.
– Denunciem les retallades assistencials i seguim exigint serveis públics d’atenció a les persones majors i dependents, xarxa d’escoles públiques infantils de 0-3 anys.
– Reclamem una educació en igualtat per a conscienciar de la necessitat de ser coresponsables en el repartiment del treball domèstic i la cura de les persones entre dones i homes
– Volem que s’acabe la desigualtat salarial que suposa precarietat per a hui i misèria per a demà.
