Opinió

Arriba el #correscales, un trajecte de dignitat contra a la precarietat

Les contractes de Movistar són un cas com tants d’altres on les treballadores i treballadors són la darrera baula d’una cadena de precarització que acaba amb el fals autònom. No obstant tot va canviar quan van decidir organitzar-se. Van parlar, van veure que més enllà del seu uniforme totes i tots formaven part del model de negoci de Movistar. Un model de negoci basat en salaris minúsculs i horaris inacabables que s’estiren com a xiclets. Després va venir la vaga de 74 dies, on van descobrir que no estaven soles i que molta gent lluita per una vida digna. Amb la solidaritat de moltes i molts treballadors, de les marees i des del sindicalisme combatiu van fer un pols a una multinacional, fins llavors, totpoderosa.

Tu que llegeixes aquest article, saps millor que ningú que el lloc de feina, marca on vivim i com vivim, saps també el difícil que és enfrontar-se al dilema de denunciar els abusos dels amos, la discriminació o els assetjaments. Saps també el difícil que és dir-li al cap que no, que no et quedaràs a fer hores sense cobrar, que t’ha d’apujar el sou i sobretot saps que tot seria infinitament més fàcil si les treballadores i treballadors anéssim a l’una. D’això va el #correscales d’unitat entre les treballadores però sobretot de construir les eines que ens permetin conciliar la vida laboral i personal, complir allò de treballar per viure i no com passa ara que hem de viure per treballar. No obstant també sabem que és molt més fàcil dir prou que obligar-los a complir

Tornar a la càrrega: per omplir caixes de resistència i fer vagues cada cop més fortes.

El camí que recorre el #corresales té 800 quilòmetres i va de Bilbao, on es va guanyar la vaga, a Barcelona, on el Mobile World Congress abandera un model laboral que fa que cada cop més gent tot i treballar sigui pobra.

Durant els 74 dies de vaga es va comptar amb una caixa de resistència que va permetre fer front a les despeses bàsiques. Amb el #correscales d’una banda es retornarà el suport que es va rebre. També es filmarà un documental sobre les lluites contra la precarietat i es començarà a impulsar amb força una caixa de resistència comuna que ajudarà a demostrar qui pot més; l’amo sol o les treballadores i treballadors units.

Amb més de 500 aportacions s’han superat els 100.000 € recaptats i encara hi ha temps fins al 15 de març per realitzar aportacions i organitzar actes. El dia 17 de febrer comença la cursa amb una concentració a Gasteiz i el 22 arribarà a Barcelona. Ho farà, a les 12.30 hores a la Plaça Europa de l’Hospitalet (a la porta del Mobile World Congress) i a la tarda s’ha previst una manifestació a les 19.00 hores als Jardinets de Gràcia.

En resum, el #correscales va de llibertat i dignitat. De l’autèntica llibertat que no va de triar una companyia o una altra telefònica, de beure pepsi o coca cola, estrella o san miguel, va de dir no als amos, de ser capaços de plantar-nos i lluitar pel que és nostre t’apuntes.
Pd: Un record pels companys i companyes dels autobusos de Saragossa que fa 70 dies que estan en vaga de dues hores per torn en defensa dels llocs de feina i del caràcter públic del transport col·lectiu.