El judici als sindicalistes coneguts com a “vuit d’Airbus” als quals fiscalia demanava penes greus per la seva actuació durant la vaga general contra la reforma laboral instada el govern de José Luís Rodríguez Zapatero ha quedat vist per sentència. Després de les jornades de declaracions la Fiscalia ha retirat els càrrecs a dos dels treballadors i ha rebaixar les penes que demana a la resta.
En la quarta sessió del judici que s’ha celebrat als jutjats de Getafe (Madrid) , s’han presentat les conclusions finals de la Fiscalia i dels advocats defensors, després de les quals el magistrat Abel Téllez ha fixat cinc dies per dictar la sentència.
Sobre dos dels acusats, Edgar Martín i Armando Barco no caldrà que es pronunciï, perquè el fiscal ha retirat tots els càrrecs dels quals els acusava.
La fiscal ha reduït en les seves conclusions la petició de condemna per a la resta dels processats, que ha passat dels vuit anys i tres mesos de presó inicials a quatre anys i sis mesos. Això no obstant, si les penes fossin apreciades en la seva integritat, els treballadors haurien d’ingressar en presó.
Aquesta sol·licitud està dividida en dos anys de presó per un delicte contra el dret dels treballadors, un per atemptat i sis mesos per cadascun dels tres delictes de lesions que ha mantingut la fiscal després del procés, ja que originalment existia un més que ha reduït finalment al nivell de falta.
Per a aquesta decisió, la fiscal ha acceptat com a atenuant el pagament d’indemnitzacions als agents i el treballador agredits, si bé considera que els testimonis i proves presentats han provat que en aquella jornada de vaga a la fàbrica d’Airbus es van produir “fets considerats com a delicte”.
La fiscal s’ha referit a l’incompliment de l’article 315.3 del Codi Penal, que castiga els que “coaccionin a altres persones a iniciar o continuar una vaga, cosa que ha fet que el procés cobrés una repercussió política no només a l’Estat espanyol, sinó arreu d’Europa.
Precisament, l’aplicació d’aquest article és considerada pels sindicats una amenaça al dret de vaga i fins i tot als “principis democràtics” i partits polítics com PSOE, Podem o Esquerra Unida s’han mostrat durant els últims dies en diferents fòrums seva voluntat de derogar.
Segons la fiscal, durant la vaga, els acusats, que es van concentrar a les portes de la fàbrica, van fer accions “que sobrepassen els límits permesos en el dret de vaga” atès que la Llei “condemna els piquets violents” i entén que allí es va cometre una “coacció greu de la llibertat aliena”.
Ha indicat que els policies que hi van actuar van identificar a Enrique Gil, Raúl Fernández, Rodolfo Malo i Jerónimo Martín com a responsables d’agressions i insults, així com al que va ser president del Comitè Interempreses d’Airbus, José Alcázar, si bé ha reconegut que aquest va mantenir “una actitud conciliadora”.
Sobre l’altre acusat, Tomás García, no s’ha pronunciat en cap moment, cosa que ha destacat el seu advocat, que no ha entès que no fos exculpat, igual que Barco i Martín.
La resta dels advocats de la defensa han basat els seus al·legats en què no s’ha provat que els seus defensats cometessin cap delicte i que les acusacions només se sostenen en les declaracions dels policies, en què s’han trobat “incoherències”.
Han destacat així mateix les “irregularitats” que, a parer seu, es van produir durant el procés d’instrucció i les identificacions dels acusats, per considerar que només se’ls va acusar per pertànyer al comitè d’empresa o ser afins a aquest i per haver acudit al servei mèdic d’Airbus després d’haver rebut cops el dia dels fets.
Expedient a un policia per disparar amb munició real
Un altre punt d’especial rellevància durant la jornada ha estat el fet que un dels policies que van actuar disparés amb munició real, conducta per la qual el propi cap de l’operatiu va assegurar haver-se donat per “liquidat” i per la qual a aquest agent se li va obrir un expedient disciplinari.
Dit expedient es troba a l’espera de resolució, que dependrà del que passi en el judici, motiu pel qual els lletrats han considerat que els agents de policia tenien un interès concret per faltar a la veritat en les seves compareixences.
Els advocats s’han recolzat també en els vídeos presentats per la Fiscalia, en els que els seus patrocinats van ser identificats en diversos moments sense que se’ls pogués acusar d’estar cometent cap dels delictes que se’ls imputen.
Així mateix, han recorregut als testimonis de testimonis que han assegurat durant el judici que el piquet no va impedir l’entrada als treballadors que van voler treballar i que cap dels acusats va agredir o insultar a aquests empleats o als policies.
