Els transports públics de Barcelona i rodalies estan amenaçats a hores d’ara per quatre anuncis de vaga que coincideixen en les dates en què se celebra el Mobile World Congress, un esdeveniment que es calcula que pot tenir un impacte econòmic de gairebé 400 milions a Barcelona.
Si no hi ha acords que ho evitin entre els dies 22 i 24 de febrer hi haurà vagues a Metro, convocades per tots els sindicats, i a Autobusos de Barcelona, convocades per les organitzacions en minoria al comitè d’empresa, però amb una indiscutible incidència entre els conductors. Un tercer front s’ha obert a Ferrocarrils de la Generalitat, que també ha presentat preavís de vaga pels dies 22 a 25 de febrer. I per si la situació no fos prou embolicada, els treballadors d’Adif a la província de Barcelona, que són els encarregats de gestionar les estacions de Renfe i de Rodalies, també han anunciat vagues parcials en un llarg calendari que començaria també el 22 de febrer i acabaria el 18 de març.
A onze dies de l’inici de la trobada que ha de reunir a Barcelona els màxims representants de la indústria de la telefonia mòbil, el conjunt de vagues podria coincidir en una mena de tempesta perfecta que afectés no sols aquells que volen gaudir de la trobada comercial sinó al conjunt de la ciutadania.
Complexitat
La solució dels conflictes és complexa. Una raó evident és la diversitat dels interlocutors, especialment en la banda empresarial. Indirectament en el banc de la patronal s’asseu l’Ajuntament de Barcelona. L’equip que encapçala l’alcaldessa Ada Colau ha de situar-se aquest cop com a patronal. Les primeres trobades esdevingudes fins ara especialment pel conveni del Metro mostren un tarannà poc dialogant en la part empresarial. La mateixa alcaldessa, en el que sembla que va ser una relliscada, va declarar que no negociaria amb l’espasa de Dàmocles d’un anunci de vaga, potser oblidant quan ella mateixa al capdavant de la PAH negociava amb bancs i caixes gràcies a la pressió que significa tenir ocupades sucursals bancàries.
L’anunciada vaga d’Autobusos ha seguit un camí diferent. Després de mesos de negociacions en què no s’havien aconseguit millores, finalment la direcció de TMB ha aconseguit un principi d’acord amb els sindicats que representen la majoria del comitè d’empresa a Autobusos: UGT, CCOO i SIT. Però aquest acord s’ha de ratificar en assemblea, i en un anterior pacte aconseguit, la plantilla va desautoritzar els negociadors i va fer enrere l’acord. Cal tenir en compte que gairebé l’altra meitat de la representació sindical manté la convocatòria de vagues parcials els dies 15 i 19 de febrer, i els dirigents no s’amaguen d’insinuar que si no s’aconsegueix un acord significatiu, es poden convocar vagues entre el 22 i 24 de febrer. Fet i fet, els anuncis de vaga tenen a veure amb una certa reacció sindical que, emparant-se en la molt anunciada recuperació,vol compensar en part les retallades patides durant la crisi.
Fins ara la Generalitat havia quedat al marge dels conflictes. Però, Ferrocarrils de la Generalitat, que assumeix bona part del transport públic en àmplies zones de Barcelona i poblacions de la rodalia, també té una cita pels dies en què el MWC serà a Barcelona l’aparador més important del món tecnològic. La vaga, si no s’evita, es farà entre el 22 i el 25 de febrer. La Generalitat tampoc ha brillat històricament per la seva flexibilitat a l’hora de negociar convenis. De fet, els treballadors de FGC es queixen del fet que des de 2010 han perdut un 30% del seu poder adquisitiu. Políticament una vaga a Ferrocarrils trencaria la imatge que el govern català projecta d’aquesta empresa com a alternativa al que denuncien mal funcionament de rodalies en mans de Renfe. Aquest últim àmbit depèn encara de les inversions estatals.
Reaccions polítiques
I com a cirereta del pastís, treballadors d’Adif, que tenen cura de les estacions de Renfe a la província de Barcelona també han anunciat vaga, aquest cop motivada per la migradesa de personal i la falta d’inversió de l’empresa pública.
En tots els casos es tracta de col·lectius laborals que tenen un índex important de sindicació. En casos com Metro o Autobusos hi ha precedents de llargs conflictes. Els treballadors tenen clara la seva potència en saber que poden aturar bona part de la circulació de la capital catalana.
Si es mira políticament, els conflictes de Metro i Autobusos poden dessagnar el consens ciutadà aconseguit fins ara per l’equip de Colau. Fins i tot pot passar que votants dels partits que han donat suport a l’alcaldessa estiguin en els dos bàndols del conflicte. Això només afavoriria la dreta que potser a hores d’ara es frega les mans. Ara bé, el conflicte de FGC pot enfrontar també el món sindical i la Generalitat, tot i l’esforç fet per l’executiu de Puigdemont, amb una dirigent de la UGT com a nova consellera de Treball per tenir una bona relació amb les organitzacions de treballadors.
Si finalment es produeix el xoc entre sindicalistes, administracions i empreses, la Generalitat tindrà la darrera paraula en forma de serveis mínims, que atesa la situació de pràctica vaga general en els transports poden suposar uns nivells tan elevats que treguin a les aturades tota eficàcia. I sobre això els sindicats també mediten què fer.
1 comentari
Pingback: Metro, Autobusos, Ferrocarrils i Adif anuncien ...