El Consell europeu de Ministres d’Ocupació, Política social, Sanitat i Consumidors en la seva reunió a Brussel·les del 7 de desembre de 2015 va adoptar una important resolució per tal d’afavorir la implementació de polítiques públiques en matèria d’Economia social en els diversos nivells de govern. La resolució, sota el títol ‘La promoció de la economia social como motor clau del desenvolupament econòmic i social en Europa’, entre altres coses convida als Estats Membres i la Comissió Europea a què “s’estableixin, apliquin i es continuïn desenvolupant, estratègies i programes europeus, nacionals, regionals i/o locals per a reforçar l’economia social, l’emprenedoria social i la innovació social”.
La resolució recorda també els nombrosos documents aprovats en els darrers anys per les diverses institucions europees a favor de l’economia social, el darrer dels quals era el mateix Full de Ruta de la Presidència luxemburguesa pel segon semestre de 2015. En aquest full de ruta es fixava l’objectiu de la promoció de les empreses d’economia social en Europa, alhora que es destacava la importància d’un ecosistema global per a l’economia social, fent especial esment de la necessitat de crear un ecosistema financer adequat.
Alguns antecedents sobre la qüestió d’Europa i l’Economia social
El debat europeu sobre la funció de les cooperatives i l’Economia social va renovar el seu interès a partir de l’adopció pel Consell europeu del Reglament de 22 de juliol de 2003 pel qual s’aprovava l’Estatut de la Societat Cooperativa Europea. En l’àmbit internacional aquest interès ja s’havia explicitat prèviament amb l’adopció per part de la OIT el 20 de juny de 2002, en la reunió de la 90 Conferència Internacional del Treball, de la Recomanació número 193 sobre la promoció de les cooperatives on, entre altres coses, s’encoratjava a les organitzacions patronals i sindicals a intervenir activament en aquesta qüestió. Aquestes iniciatives van anar propiciant la posada en marxa de diverses accions de foment del cooperativisme i en general de l’Economia Social en l’àmbit europeu. En aquest sentit va ser fonamental per l’avenç de les respectives polítiques públiques europees la Comunicació de la Comissió Europea al Consell, al Comitè Econòmic i Social Europeu i al Comitè de les Regions, de 23 de febrer de 2004 (COM (2004) 0018), sobre el foment de les cooperatives.
En aquella Comunicació, la Comissió Europea assenyalava literalment que “s’ha observat que les cooperatives desenvolupen una funció cada cop més important i positiva com eina per assolir nombrosos objectius comunitaris en àmbits com la política d’ocupació, la integració social, el desenvolupament regional i rural, l’agricultura, etc. La Comissió considera que és necessari mantenir aquesta tendència, així com aprofitar i fomentar la presència de les cooperatives en diversos programes i polítiques comunitaris.” La Comissió europea finalitzava aquesta Comunicació de 2004, considerant que “Encara que les cooperatives tenen una tradició que es remunta a la revolució industrial, no s’han de considerar una relíquia del segle XIX. La Comissió reconeix.(……) que les cooperatives són empreses dinàmiques i modernes que representen un gran potencial”.
A partir de totes aquestes valoracions la Comissió fixava un seguit d’accions concretes de foment del cooperativisme en Europa pel quadrienni 2004-2008, destacant la importància de la creació de cooperatives, no tan sols en sectors econòmics més tradicionals, sinó també la capacitat que les cooperatives tenen per prestar serveis d’alta qualitat o per construir una societat basada en el coneixement.
En el moment en què al setembre de 2008, amb la fallida del banc d’inversió Lehman Brothers, la crisi sistèmica del capitalisme financer globalitzat va esclatar amb tota la seva força, aquest interès que ja assenyalava la Comissió es va veure reforçada per la Resolució aprovada pel Parlament Europeu (PE) el 19 de febrer de 2009 sobre l’Economia Social.
El PE valorava en l’exposició de motius d’aquesta important Resolució que “el model social europeu s’ha construït mitjançant un alt nivell de serveis, productes i ocupacions generats per l’economia social, així com amb el suport de les capacitats d’anticipació i innovació desenvolupades pels seus promotors”.
Afegia el PE que “…l’economia social posa en evidència un model d’empresa que no es caracteritza per la seva dimensió o el sector d’activitat sinó pel respecte de valors comuns com la primacia de la democràcia, de la participació dels actors socials i de la persona i de l’objecte social per sobre del benefici individual, la defensa i l’aplicació dels principis de solidaritat i de responsabilitat, la conjunció dels interessos dels membres i usuaris amb l’interès general, el control democràtic, (………..), i l’assignació del que és essencial al servei de la consecució d’objectius com el desenvolupament sostenible, els serveis als seus membres i l’interès general”.
En la Consideració general 1ª de la Resolució, el PE subratllava que “L’economia social, mitjançant la conjugació de rendibilitat i solidaritat, té un paper essencial en l’economia europea en permetre la creació d’ocupació de qualitat, l’enfortiment de la cohesió social, econòmica i territorial, la generació de capital social, el foment de la ciutadania activa i la solidaritat, conjuntament amb un tipus d’economia amb valors democràtics que situa a la persona en lloc preferent, a més de donar suport al foment del desenvolupament sostenible i de la innovació social, mediambiental i tecnològica”.
D’altra banda, i en el que sense dubte constituïa una important reflexió política sobre la greu crisi del capitalisme financer que va esclatar el 2008 i de la que encara no hem sortit, el PE en la Consideració general 5ª, subratllava que “Un sistema econòmic en què les empreses de l’Economia social tinguessin un paper més important reduiria el risc d’especulació en els mercats financers, en els que determinades empreses privades no estan sotmeses a la supervisió dels accionistes ni dels òrgans de regulació”. Finalment, el PE considerava també que “el suport dels Estats membres a les empreses d’economia social s’ha d’interpretar com una autèntica inversió en la creació de xarxes de solidaritat que puguin enfortir el paper de les comunitats i autoritats locals en el desenvolupament de les polítiques socials”.
Els acords del Consell europeu de Ministres (EPSCO) del 7-12-2015
En el marc dels objectius fixats per la presidència luxemburguesa de la UE pel segon semestre de 2015, s’anava desenvolupant una línia de treball per promocionar l’Economia social en el marc europeu mitjançant els treballs desenvolupats en aquesta matèria pel Consell Europeu de Ministres d’Ocupació, Política social, Sanitat i Consumidors (EPSCO).
Aquest Consell, reunit el passat 7 de desembre en Brussel·les, ha aprovat finalment un important document per al reconeixement institucional i el suport de l’Economia social en la Unió Europea. Es tracta de la resolució sobre ‘La promoció de l’economia social como motor clau del desenvolupament econòmic i social en Europa’, que entre altres coses convida als Estats Membres i la Comissió Europea a què “s’estableixin, apliquin i es continuïn desenvolupant, estratègies i programes europeus, nacionals, regionals i/o locals para reforçar l’economia social, l’emprenedoria social i la innovació social”.
Segons el document del Consell d’Europa, l’economia social contribueix, a més, a assolir objectius clau de la UE: un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, ocupació d’alta qualitat, cohesió social, innovació social, desenvolupament local i regional, i protecció del medi ambient. També constitueix una eina important per contribuir-hi a garantir el benestar de les persones. I quelcom molt rellevant, l’economia social és un sector que ha afrontat la crisi econòmica molt millor que d’altres sectors alhora que cada cop es reconeix més el seu paper a escala europea.
La resolució recorda també els nombrosos documents aprovats en els darrers anys per les diverses institucions europees a favor de l’economia social, el darrer dels quals el mateix Full de Ruta de la Presidència luxemburguesa sobre la promoció de les empreses d’economia social en Europa, i en la que es destacava la importància d’un ecosistema global per l’economia social, fent especial esment de la necessitat de crear un ecosistema financer adequat.
Entre las mesures que proposa el Consell de la Unió Europea figura, en primer lloc, millorar la visibilitat de l’economia social i de l’impacte que aquesta té en la societat, per tal de garantir un coneixement suficient que ajudi a la formulació de polítiques públiques.
En aquell sentit la resolució demana als diversos actors públics (Eurostat i autoritats estadístiques nacionals) fer els esforços necessaris per a seguir estudiant en les seves estadístiques respectives la contribució real de l’economia social als principals agregats macroeconòmics, al creixement i a la cohesió social. D’altra banda, en el marc de l’entorn normatiu, el Consell europeu reconeix la importància “d’uns marcs jurídics sòlids i globals per tal d’alliberar el potencial de les empreses d’economia social i augmentar al màxim possible la seva incidència social positiva quant a ocupació i creixement”.
En l’àmbit de l’accés al finançament es demana analitzar quins instruments són els més adequats i fomentar la seva difusió a tots els nivells a fi i efecte d’establir un “ecosistema financer global” i permetre el desenvolupament i el creixement de les empreses d’economia social.
Finalment, el document insta a la Comissió a què tingui en compte l’economia social, la innovació social i les polítiques d’inversió social en el marc de la revisió de l’estratègia Europa 2020; doni suport al creixement de l’economia social en Europa difonent les bones pràctiques, i fomenti i defensi l’economia social davant les autoritats nacionals i locals “en aquells països en els quals els indicadors de desocupació, i en especial de desocupació juvenil, femení i dels grups vulnerables són especialment elevats”.
Encara que a priori, aquesta resolució del Consell europeu s’orienta fonamentalment als actors públics, sembla evident que els actors socials en general i particularment els sindicats haurem de treballar per a la seva efectiva implementació en polítiques públiques adients. Al mateix temps cal recordar que el desenvolupament de l’economia social i la tasca sindical en aquest terreny pot ajudar a la vinculació del sindicat amb els nous col·lectius vulnerables: joves, aturats, immigrants, etc.
