Els representants sindicals dels treballadors de Catalunya han demanat oficialment la convocatòria de la mesa de la funció pública. Ho han fet per carta adreçada a la secretaria general del departament de Governació. En la nota es demana oficialment la reunió a la consellera, Meritxell Borràs, una de les membres de l’executiu que no ha canviat de cartera.
Els treballadors públics, que han realitzat diverses mobilitzacions en favor de la recuperació de les pagues extres impagades des de l’any 2012, no volen deixar passar ni un dia per reprendre els contactes destinats a normalitzar els seus salaris i els dies de lliurança.
D’acord amb les resolucions anteriors, la mesa s’havia de reunir durant el passat desembre. Estem a mig gener i encara no hi ha una data fixada. Fins ara la Generalitat s’ha negat a arribar a cap compromís indicant que el govern estava en funcions. Ara aquest argument ha perdut tot valor.
De forma paral·lela a les reclamacions i les protestes dels treballadors i les treballadores públiques han realitzat de forma reiterada, els sindicats: CCOO, UGT i IAC van posar en marxa una segona estratègia. Just conèixer-se els resultats electorals van pactar amb els grups polítics per demanar que duguessin les seves peticions al Parlament de Catalunya. Normalitzada la situació política, dimecres vinent es veurà al Parlament la proposició de resolució en la que es demana que el govern de Catalunya negociï de bona fe amb els representants dels seus empleats públics. Aquesta acció parlamentària suposa una certa espasa de Dàmocles sobre la posició oficial, perquè tots els grups polítics, tret de Junts pel Si han comunicat als treballadors públics i funcionaris que donaran suport a la iniciativa. Seria, doncs, un senyal de debilitat si finalment, tot just iniciada la senda parlamentària l’executiu s’estrena amb una derrota.
En aquest punt la CUP, que ha dit repetits cops que dóna suport als empleats públics, no hauria de votar en favor del grup de la majoria parlamentària, perquè l’assumpte no té a veure ni amb el procés ni amb la política de desconnexió, dos aspectes en què el grup anticapitalista s’ha compromès amb Junts pel Si.
