Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ratificat el veredicte que obligava a una multinacional a reintegrar a la plantilla una treballadora que va ser acomiadada quan va considerar que el seu lloc de treball havia quedat extingit a causa del sotmetiment a un programa de fecundació in vitro, segons informa el Col·lectiu Ronda.
L’Alt Tribunal fa una interpretació àmplia i flexible de la normativa laboral i les directrius europees per incloure el període de tractament per a la fecundació en el supòsit d’especial protecció enfront d’un acomiadament.
Cal recordar que en cas d’embaràs la improcedència d’un acomiadament comporta la seva nul·litat. Això passa perquè aquesta situació es considera un supòsit d’especial protecció quan la dona està en estat de gestació. A més obre la possibilitat que un cas d’aquestes característiques sigui considerat com a discriminació per raó de sexe. En aquest sentit, el TSJC ha sentenciat que el mateix grau de protecció s’ha d’atorgar en cas que, malgrat que no hi hagi embaràs, existeixi un “indici raonable” que la motivació principal de l’acomiadament ha estat, precisament, la voluntat de quedar embarassada mitjançant un tractament de fertilització.
La interpretació esmentada ha passat en relació amb una treballadora d’una important multinacional acomiadada el passat 20 de juny de 2014, tot just un mes després que iniciés un tractament de fecundació per tal de quedar embarassada, afirma el gabinet d’advocats laboralistes.
Es dóna el cas que l’empleada ocupava un càrrec de gran responsabilitat dins de l’empresa . Abans de succeir el cas mai havia rebut cap advertència per la seva activitat laboral: al contrari, havia aconseguit en els mesos immediatament anteriors al seu acomiadament, ésser ascendida. De fet, el seu acomiadament li va ser comunicat amb una carta de només tres línies de text on, a manera de justificació de la mesura extintiva, només es feia constar una vaga i imprecisa referència al “exercici de les seves funcions que afecta el correcte rendiment a la feina”.
El TSJC considera que la vaguetat de la justificació, la total absència d’episodis previs de sanció, l’ascens obtingut en temps recent per la pròpia afectada i la incapacitat de l’empresa per oferir indicadors que de forma plausible justifiquin la impressió de descens en el rendiment de la seva treballadora constitueixen un “indici raonable” de què l’acomiadament “es basa essencialment en el fet que la interessada s’ha sotmès a un tractament de fecundació” considerant que existeix, per tant “discriminació per raó de gènere”. L’Alt Tribunal tradueix aquesta situació en la declaració de nul·litat de l’acomiadament, ratificant el criteri del Jutjat de Primera Instància.
