El binomi municipalisme i economia social i cooperativa s’ha demostrat fèrtil. A Catalunya hi ha un projecte que funciona des de fa tres anys i el seu abast i profunditat va creixent. En aquests moments hi ha 16 municipis vinculats a més d’un consell comarcal.
El programa municipi cooperatiu, va començar l’any 2013. La impulsora va ser la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC). Entre els objectius del programa hi ha la consolidació de les cooperatives de treball existents, la generació d’ocupació estable, l’impuls de noves cooperatives de treball i la compartició d’idees i projectes.
Mà estesa a Barcelona
El programa també orienta persones emprenedores a partir del programa de creació, finançament i posada en funcionament de cooperatives. Des de la Federació veurien amb bons ulls que el consistori barceloní també participés en l’experiència a través del comissionat d’Economia Cocial i Cooperativa.
La idea, explica Víctor Galmés, tenia com a primera intenció fer arribar al conjunt del territori la filosofia i la pràctica de l’economia social. “En alguns casos va ser la federació la que es va dirigir als consistoris. En altres el que va passar és que els equips de govern municipal ens van venir a veure i, uns i altres vam pensar que podíem fer coses plegats”, explica Galmés.
Actualment, el programa municipi cooperatiu, agrupa experiències en localitats com Granollers, Sant Cugat, Girona, Vilafranca del Penedès, Sant Boi, Sabadell, Sitges, Hospitalet, Sant Joan d’Espí, el Prat de Llobregat, Viladecans, Vilanova i la Geltrú Vallirana, Manresa, Sant Pere de Ribes i Terrassa. A aquestes poblacions cal afegir-hi el conjunt de localitats de la comarca del Berguedà que hi són a partir de l’agència de desenvolupament del Berguedà.
Galmés, explica que allò que va ser en un principi l’interès de la Federació per dur a les diverses poblacions les actuacions que realitza, s’ha transformat en un nou tipus de treball en el qual s’involucra l’entitat representativa de les cooperatives de treball i també els equips de govern i les entitats locals. “Vallirana, per exemple, és una població relativament petita, que havia posat dempeus pel seu compte actuacions de forment de la cultura cooperativa. Ens vam posar en contacte i el consistori va fer un pas endavant vinculant els programes d’emprenedoria amb la filosofia del cooperativisme. A poc a poc la idea cooperativista va anar arrelant i, en una població on abans de participar en el programa hi havia 3 cooperatives van sorgir nous projectes i ara n’hi ha 8”, assegura Galmés.
Els tres anys en què ha funcionat el pla han donat resultats que ja es poden tocar. El resultat és que en el conjunt de les 16 poblacions que participen en municipi cooperatiu la taxa de cooperatives havia assolit l’any 2014 un creixement del 6,11% mentre que en el conjunt del territori català l’existència de cooperatives se situa en el 3,06%, segons les dades recollides per la FCTC.
Ocupació amb solidesa
En els municipis cooperatius les activitats que es desenvolupen es planifiquen coordinadament entre els ajuntaments i els tècnics de la federació. Hi ha programes de formació financera, altres d’emprenedoria col·lectiva, altres vinculats a la formació en matèries necessàries per crear i consolidar empreses, en aquest cas cooperatives: “els ajuntaments han vist que una característica de les cooperatives és que l’ocupació que s’hi genera té molta més solidesa i aguanta millor els embats de la crisi” assegura Galmés. Els tècnics de la Federació i també els municipals han vist que l’emprenedoria, si és col·lectiva, té més fortalesa que si la promoció és només personal. Això fa que els migrats recursos dels municipis es dirigeixin, cada cop més, cap a la promoció de cooperatives.
Generalment els plans que es creen per cada població, que es dissenyen de comú acord, tenen un finançament en el qual l’entitat local aporta el 50% i la federació de cooperatives l’altre 50%.
Tot plegat ha creat una xarxa que fa que les activitats que realitza la federació arribin a molts llocs del territori català (ara mateix es fan presentacions explicant el contingut de la nova llei de cooperatives, però també hi ha xerrades d’orientació financera que es realitzen amb la col·laboració, per exemple, de la fundació Seira.
En síntesi, els tres anys de funcionament han donat per als responsables de la FCTC un doble resultat: per una banda, una eficaç col·laboració públic-privada i de l’altra l’experiència de treballar de forma autònoma i al mateix temps amb l’experiència del treball en xarxa.
