En quatre setmanes coneixerem la decisió de la direcció del grup Volkswagen amb relació a l’impacte que la greu crisi que està patint la marca tindrà sobre el conjunt de les inversions que tenia previstes. Sabrem si els 3.300 milions d’euros que havia compromès amb la planta de Seat a Martorell es veuran afectats i en quin sentit. Ens queda un mes de molta brega, de molta lluita i caldrà esmerçar tots els esforços sindicals, polítics i institucionals per assegurar que ni les inversions ni els nous models ni els llocs de treball estan en perill. Seria un cop massa dur en aquests moments per a la Seat i per al conjunt d’empreses auxiliars. Un cop dur i profundament injust.
Una paradoxa terrible que el president de Volkswagen responsable de l’engany que ha provocat aquesta crisi, se’n vagi a casa seva amb més de 30 milions d’euros d’indemnització mentre avui els milers de treballadors i treballadores del grup a tot el món, pateixen pel futur dels seus llocs de treball. Indigne. S’haurà de fer alguna cosa més que reflexionar al voltant dels membres dels consells de direcció que prenen decisions importants sense que els seus fracassos, errors o negligències comptin amb l’aval dels seus respectius patrimonis. I que, per contra, els treballadors hagin d’assumir aquests errors en primera persona en forma de reduccions salarials, increments de jornades o pèrdua de l’ocupació, quan en cap cas són els responsables d’aquestes decisions.
És per això que no és presentable que els directius responsables de la situació que viu el grup Volkswagen no hagin de respondre davant la justícia. I no només per les pèrdues que la marca haurà d’assumir en borsa, en sancions i en reparació dels vehicles afectats, sinó també perquè han estat responsables d’una estafa que afecta la salut pública, el medi ambient i el conjunt dels compradors de vehicles Volkswagen. És curiós comprovar fins a quin punt estem exposats com a consumidors a les decisions fraudulentes de qui només pensa en el benefici i li és igual la forma d’obtenir-lo. Pitjor encara, ha hagut de ser una ONG nord-americana qui destapi l’escàndol. Havien fallat tots els controls públics. Un altre problema greu que incrementa la sensació de vulnerabilitat.
Ara però, el més important és que els governs de l’Estat i de Catalunya dediquin els màxims esforços a assegurar que els treballadors i les treballadores de Seat mantinguin els llocs de treball. Per assegurar que els models que en dos anys s’havien de llençar al mercat mantinguin el calendari previst i que les inversions arribin tal com s’havia acordat. Exigim la màxima col·laboració dels governs en aquest sentit. Tenim quatre setmanes per desplegar una estratègia conjunta que protegeixi la Seat o, si més no, que minimitzi els efectes de la crisi que el grup està patint.
