Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Els responsables de les federacions de gent gran de CCOO i UGT de Catalunya, junt amb membres de la Plataforma unitària de la Gent Gran i activistes a títol individual han lliurat el manifest unitari a la subdelegació del Govern central a Barcelona, al carrer Mallorca. Entre els activistes que s’han concentrat hi ha històries de tot tipus que expliquen els neguits de la gent gran més enllà del document. Les raons tenen a veure amb la crisi, la reforma laboral i també amb coses més domèstiques, com el desig d’empoderament de la gent gran en la gestió de les instal·lacions on realitzen les seves activitats.
“He vingut aquí pel futur de les pensions. S’estan venent el sistema. L’ha comprat la troica. Hem de recuperar el sistema de pensions. El darrer afegitó del factor de sostenibilitat que és molt perjudicial. Tot plegat és fruit del compromís adquirit per l’administració espanyola amb la Troica a canvi de 42.000 milions per salvar la banca”, explica Juli Rius, de la federació de pensionistes i jubilats.
Juan Alamillo és el representant de la Plataforma Unitària de la gent gran de Catalunya: “Jo sóc aquí per mostrar que l’arrel del problema que tenim els jubilats és la reforma laboral”. I això perquè “afecta els meus fills i si tingués nets, als meus néts”. Amb la reforma “han devaluat la capacitat de negociació dels sindicats. S’han carregat el treball de 40 anys que vam fer entre tots, fruit de la reforma laboral s’ha incrementat la desocupació, cosa que ha produït un descens dels salaris, cosa que afecta, junt amb la baixa de l’ocupació, a la recaptació de la Seguretat Social”. Tot això, afecta “al futur dels nostres fills i néts”.
El representant de la secretaria de polítiques socials i igualtat de la UGT, Domingo Parejo, ho té clar: “nosaltres reivindiquem les pensions, i també ens dediquem a fer arribar als departaments de la Generalitat els aspectes que mostren el que hem perdut com a persones grans des de fa cinc anys. Perquè ja sabeu que les pensions es regeixen per l’IPREM, antic salari mínim” Per tant, opina, si no movem a l’alça l’IPREM, tampoc pujaran les pensions mínimes”. Pensi que “ens mobilitzem com a sindicat no pels viatges de l’Imserso ni per coses així, i les portem a cadascuna de les conselleries de la Generalitat”.
Manuel Monleón és de l’Hospitalet, i a més de defensar les propostes genèriques de la gent gran, té denúncies a fer. Una es refereix a la gestió dels casals de la tercera edat de la seva ciutat. “Els casals de l’Hospitalet haurien de ser considerats com una propietat dels avis de la ciutat”. En aquest sentit, es queixa del poc paper que es reserva a les associacions de jubilats en la gestió dels equipaments que la ciutat dedica a aquestes persones. “Jo denuncio la intromissió de l’ajuntament en la gestió dels casals, només buscant el vot de la gent gran”.
Monleón denuncia també que en molts dels locals on es troba la gent gran “es fan balls, hi ha bars, es fan rifes, i aquí ningú paga ni un impost per aquest moviment econòmic”. Aquest moviment econòmic suposa, afirma aquest activista, al voltant de 40.000 o 50.000 euros que s’escapen a tot control. La preocupació d’aquest jubilat també es refereix a les despeses que el consistori de l’Hospitalet, corresponent a 4.000 euros per cadascun dels nou casals de la ciutat, que es destinen a “fer festes, balls o regalar lots per als avis, quan haurien de dedicar-se a ajudar aquells que més ho necessiten i que no poden ni assistir a les festes perquè les festes s’han de pagar i no tenen amb les pensions tan baixes com hi ha ara”. Aquest conjunt de queixes el resumiria Manuel amb una certa denúncia de clientelisme dels responsables polítics, del color que sigui respecte a la gent gran.
